Tenen el mateix origen etimològic.

Des dels fets d’octubre del 2017, el Partit Socialista de Catalunya i el PSOE encara no s’havien obert mai a la possible solució d’amnistia, versus amnèsia. O sigui oblit jurídic d’uns fets passats i mal interpretats, que no suposa amnèsia política, però que pot ser un avenç important cap a fer política en majúscula.

Ara que les dues Espanyes ensenyen les seves estratègies per veure qui s’emporta la investidura; els que opinem a favor que es respecti la nació catalana, i a favor del dret a decidir, veurem, de mica en mica, com van caient una sèrie de mites que ens volien fer veure que eren intocables i es poden fondre com un gelat al sol.

Ara descobrim que quan deien que l’amnistia no cap a la Constitució resulta que no cap al cap de magistrats conservadors, però sí que cap al cap de magistrats progressistes.

I quan es parla d’autodeterminació, o de dret a decidir, de la mateixa manera que ara queda clar que manifestar-te independentista no és delicte, tampoc ho serà buscar una fórmula en què es digui que aquesta manera de ser i pensar no és anticonstitucional, i sense dir que ho tornarem a fer, es dirà que no s’hi renuncia. I més ara que a Escòcia tornen a recomençar.

 Oh, miracle, la Constitució té interpretacions, quan fins fa poc deien que era un bloc monolític.

El 12 d’octubre diuen que és la festa nacional; doncs hauran de comprendre que és la festa estatal, perquè de nacions n’hi ha més d’una... i fins ara, era inimaginable.

Així, el dia de la Hispanitat, el rei i la princesa han homenatjat els que han donat la vida per Espanya. Així, si es refereixen a l’estat espanyol, vol dir que també hi entrem els bascos i els catalans, i si es refereixen a la nació espanyola, és obvi que ens exclou, ja que a casa nostra ja tenim el fossar de les moreres. 

Aquest articulista cofundador de Convergència als anys setanta a Tarragona, ara desapareguda, i diluït el PDeCAT, s’ha quedat sense militància i els meus últims temps tindré la llibertat de votar segons com vegi i ragi. 

De moment veiem que els del PP, i no diguem els de Vox, només ens prometen igualtat des de la desigualtat de segles, i això no és pas tolerable.

Diuen que som dolents i no tenim propòsit d’esmena. Mireu, això també em va passar a mi amb la religió, sempre pecava del mateix, fins que un eclesiàstic de certa categoria em va dir que, donada la meva contumàcia en no tenir propòsit d’esmena, em va negar l’absolució... O sigui si m’hagués mort en aquell moment anava a l’infern per tota una eternitat... I vaig decidir plegar, i vaig penjar la religió a dalt de tot del cirerer.

I així també ho han vist fins ara els del PSOE; però xiquets, sembla ser que ara més per necessitat que per convicció diuen que ens entenen i que podrem tornar al del peix al cove, i si ens portem bé, inclús podrem superar la morralla i es podrà parlar fins de reequilibrar un xic la balança fiscal; i admetran que som una nació sense estat, o més ben dit una nació dins de la confederació de pobles i nacions de l’estat espanyol —us regalo els drets d’autor d’aquest futur nom. Ah!, i em callo el de Regne d’Espanya, no sigui que doni idees monàrquiques, ja que soc del Consell de la República Catalana.

Bé, si som una nació i Espanya és un estat, entre les moltes coses que s’hauran de retocar hi ha el DNI, que haurà de ser el DEI (document estatal de identitat).

També les carreteres nacionals que no siguin pròpies de la nació catalana hauran de ser carreteres estatals, i el primer que haurien de fer és, sota del mas on visc, treure el molló que diu carretera nacional 240, quilòmetre 30, i canviar-lo per carretera estatal 240, quilòmetre 30.

I aquest 12 d’octubre ha sigut la festa estatal, i així ens anirem normalitzant, cosa que l’estat espanyol no ha volgut entendre mai, fins que el PSOE, i donada la circumstància històrica, ara s’atreveix a explorar i ens obre la esperança que si ens tracten bé potser no caldrà que nomes siguem espanyols per imperatiu legal.

I aquesta nova Espanya, si arriba, serà gracies a un tal Pedro Sánchez, que ha trencat cent anys de pactes estatals contra les nacionalitats catalana i basca i ha fet una cosa tan simple com pensar: Si, sou una nació i entenc els vostres sentiments, com jo entenc els meus.

Cosa que PP i Vox són incapaços d’assumir, i no serà perquè no tinguin sentiments d’amor per la mare pàtria i la raça espanyola, i són incapaços d’assumir que altres pobles d’Espanya tenen el mateix sentiment però de la seva terra.

No, no aconseguireu que estimem més Espanya que Catalunya... ni per decret-llei, per tant l’aposta del PSOE pot ser d’una bellesa i efectivitat notable —no obstant la lluita desesperada dels que viuen del sentiment contrari—, i en definitiva, només es tracta de mirar de ser un mínim d’amics.

Just el que ja fa un temps que funciona entre Espanya i el País Basc.

I la solució que es necessita entre jueus i palestins, i russos i ucraïnesos, entre d’altres.

Acabo com dic sovint: Pau, amor i harmonia... i si no hi pot haver amor, almenys que es procuri la pau i harmonia.