Encara que no és la forma de parlar habitual, no dic res estrany. M’explicaré:

Del coll de Lilla, on hi ha les parades dels busos, a l’estret de la Riba, es pot mesurar exactament, però posem uns 5 quilòmetres.

Doncs, que sapiguem, en aquesta curta travessa, la primera via fixa va ser el riu Francolí, que sembla ser l’estretor més antiga, amb alguns milions d’anys d’antiguitat.

En temps dels romans es va fer la via que anava de Tàrraco a Ilerda, que passava pel coll antic i travessava les poques cases del nucli de Lilla, si és que n’hi havia en temps dels romans.

Al segle XIX van passar coses. Es va fer la carretera del coll de Lilla, que té 7 quilòmetres de la paella de Fontscaldes a la paella de Lilla.

Els tècnics de l’època van veure i comprovar l’estenosi i les estretors de diversos punts del vial del poble de Lilla i van decidir, davant la impossibilitat tècnica d’eixamplar la carretera, fer-hi la primera circumval·lació, i, abans que s’inventessin, Lilla ja la va tindre.

A Fontscaldes i a Vilaverd no els va tocar fins un segle llarg més tard, als anys vuitanta del segle XX, i tot perquè tenien la via principal una mica més ampla, encara que a Vilaverd va anar molt justet, i es van aixafar moltes baranes de balcons al creuar-se els camions.

També al segle XIX hi va haver obra pública a l’estret de la Riba, ja que a més d’ampliar el camí de ferradura que anava de Reus a Montblanc, van construir la via del tren, que va arribar a l’estret de la Riba l’any 1863.

Bé, ja tenim variant de Lilla i tren per l’estret de la Riba, per sota la carretera i més per sota el riu.

Tornen a passar més de cent anys, i amb paperassa de finals del segle XX i amb quinze o vint anys de diferència, comencen les obres de l’AVE, de Can Magre, que entre altres molèsties va comprendre un gran foc forestal, i tothom a Lilla sabia que es va iniciar per una cigarreta mal apagada, d’un dels centenars de camions que portaven o treien fato del túnel i de les obres.

Després han vingut les del túnel de Lilla en el si de l’autovia A-27. Aquest túnel, que nos ja l’he estrenat d’estraperlo, s’ha inaugurat el dilluns dia 23 d’octubre, o sigui ara, aquesta setmana.

Així, amb quinze o vint anys de retard i amb quinze o vint de duració, s’acaben unes obres que per a Montblanc han representat, amb el tant per cent cultural i altres prebendes, el poder gaudir, montblanquins, pedanies, públic en general i guiris, d’una magnífica muralla restaurada.

De moment, i en els vint anys d’obres de les boques dels túnels, Lilla, a l’antic terme municipal de la qual s’han desenvolupat totes les obres dels túnels de tren AVE i autovia, s’ha quedat amb pols, runa, maquinària, soroll, voladures, esquerdes i focs forestals.

Sort que pel que fa a les esquerdes ha donat paraula el ministeri que es pagaran abans que acabi l’any; potser han temut que per la inauguració els muntarien la tercera mani, els habitants de les boques dels túnels.

D’aquí ve el prec d’aquest articulista, per si pedania, ajuntament i els de les obres abans de desaparèixer poden atendre:

Mireu, ens ha “volat” un pas que havia de ser un segon pont i s’ha fos. El que anava del final del poble a Can Magre.

La solució: un quilòmetre amunt i avall paral·lel a l’autovia per anar a buscar l’únic pont que han deixat... Almenys doneu una capa d’asfalt als camins que s’han fet o refet. La mateixa capa d’asfalt que mereixeria el camí que des del final del poble et porta a dalt al coll de Lilla, i que en un cas de emergència només poden usar els que disposen d’un quatre per quatre; i la cirereta final seria que també donessin una capa d’asfalt al camí que des de les boques dels túnels va a parar a Vilaverd.

I per acabar, que revisin l’asfalt del camí de Lilla a Prenafeta, que fa pena i tristor tercermundista.

Abans d’escriure sobre camins, he fet una dotzena de pobles propers; el meu sistema és el següent: arribo amb cotxe, trec la bici plegable, que a la meva edat procuro que tingui bateria elèctrica, i faig carrers i sortides de camins, un mínim de 10 a 15 quilòmetres.

L’últim poble, el Rourell, fa uns dies. Té quatre sortides de camins asfaltats, a més a més de la carretera que creua la població. Igual que Lilla, però en ric; i només es tracta del Rourell, on diu la dita que cadascú va per ell, com al Morell i tots els que acaben en “-ell”.

Jo crec que a Lilla, per com de soferts que hem sigut, potser mereixem un millor tracte de les administracions, i si no és així, sempre puc acabar amb les paraules que va dir en Trias quan es va assabentar que li havien pispat l’alcaldia de Barcelona.