Amiga de molts moments, companya de mil records, font de vides viscudes amb albades de colors... Bon dia, tristesa.

Mentre fumeja el primer cafè i les flors del balcó fan de bàlsam a la vista, amb els ulls humits i al mirar més enllà, se m’ennuvola el pensament... Bon dia, tristesa.

Avui torna estar amb mi la lluna, ja no ploro per ningú ni tremolo al pensar; m’acarona la seva llum i em sento millor, i al fugir-ne durant nit buscant el demà, tornaré a dir... Bon, dia tristesa.

L’aire ple de perfum t’omple de mims i demà potser cauran les fulles de l’arbre prohibit, però el tronc restarà dempeus i el veurem nu, i tornaré a dir...Bon dia, tristesa.

Les seves fulles jugaran en els meus peus, fent catifes de tristor i tot el meu xafar i marxar, i tornaré a dir... Bon dia, tristesa

Un dia llunyà dues copes van xocar i avui ressona encara el crit dins les copes, i entre els dits, i al mirar la copa buida, diré... Bon dia, tristesa.

La vida segueix sense parar i no es tracta de guanyar o perdre, el temps dirà qui ha fet millor els deures, i llavors tornaré a dir... Bon dia, tristesa.

Torna la nit, de llums extravagants, i plora un cor assegut en un banc, i veus que tot s’acaba i costa aixecar el cap, i dic... Bona nit, i no bon dia, tristesa.