Ja no tenim més paraules davant del conflicte àrab israelià. N’hem gastat moltes, enfront d’una conflagració que porta molts anys sense resoldre. No hi ha dret que empari ─com deia un articulista─ l’atac terrorista de Hamàs ni la resposta militar d’Israel amb els bombardejos a la Franja de Gaza.

Els analistes assenyalen que aquesta guerra s’hauria pogut evitar, però ningú s’ha esforçat prou per tal d’impedir-la. I posen de relleu a un estat d’Israel que no ha treballat prou per aconseguir la pau, perquè s’ha limitat a conquistar territoris palestins a Cisjordània, on han augmentat el nombre de assentaments il·legals, i a imposar un setge de llarga durada a la Franja de Gaza. Les dades ens diuen, que són 70 anys que Israel sotmet als palestins a un domini militar opressiu.

Tot apunta ─segons els observadors ─ que les posicions radicalitzades intransigents tant de palestins com d’israelians n’han esdevingut la causa d’aquesta nova violència. Mentre que tant el poble palestí que viu a la Cisjordània o a prop de la mar Mediterrània volien viure una vida tranquil·la, pacífica i digna, com la gran majoria de jueus, que ara ni els uns ni els altres tindran.

Com es pot contestar un seguit d’atacs terroristes, per sagnants que hagin pogut ser, amb una guerra per terra, mar i aire, però sobretot per terra, on la població civil és també atacada. Com diria un periodista; això no deixa de ser una obscenitat, que intenta de justificar-se amb el dret de tot estat a protegir-se dels seus enemics, però de quina manera?

Els atacs terroristes de Hamàs van ser abominables, no tenien ni precedents ni justificació de cap tipus, però aquesta acció no pot ser un nom més per la violència israeliana, exercida amb el temps.

La Filòsof  Judit Butler en un article publicat a l’Ara amb data 14/10/2023 que tenia per títol: Condemnar la violència; escrivia en un dels seus paràgrafs que condemnava sense pal·liatius la violència de Hamàs, però  també afirmava entre altres idees el següent:“Els temes   que cal debatre amb més urgència, són difícils d'abordar en els marcs existents. I encara que vulguem anar directament al cor del tema, sovint ens trobem amb un marc que fa gairebé impossible dir el que hem de dir. Condemnar la violència en un conflicte com el d'Israel i Palestina requereix raonaments delicats...”

El Papa Francesc, que viu amb gran dolor aquest conflicte, en una missa de diumenge va demanar tant a Hamàs com a Israel que evitin que les dones, els nens i els vells siguin les víctimes de la guerra. A més, va fer una crida, perquè s’establís un corredor humanitari a Gaza per tal de poder rescatar a la població.