Leonardo Boff, teòleg emèrit, escriptor i humanista brasiler, un dels màxims exponents de la teologia de l’alliberament, en un article —del qual subratllo algunes dades— amb data del 28 d’octubre d’enguany, fa una anàlisi psicològica de la barbàrie humana, amb el títol “La inhumanitat actual”, davant del comportament inhumà que té lloc en el conflicte bèl·lic àrab-israelià, iniciat els primers dies del mes d’octubre arran d’un atac terrorista de Hamas en posicions israelianes.

Boff ens parla de l’actitud irracional humana que, segons afirmava de manera preeminent Nietzsche (1844-1900), filòsof alemany, dels més influents del segle XX, també formava part de l’actitud humana. I posava de manifest que la deriva del fet de la nostra condició humana és a la vegada racional i irracional, caòtica i harmoniosa, però que no esdevenia un defecte de la creació, sinó com una dada de la nostra realitat històrica. El procés cosmogènic mostrava també la mateixa característica: caos i cosmos van junts.

Per tant, l’autor del text ens diu que es tractava d’una constant cosmològica social i individual, fet que es podia veure que era veritat en la pèrfida guerra d’Israel i Hamas, quan aquest últim va portar a terme actes horribles de terrorisme, fent una matança indiscriminada d’habitants d’Israel i segrestant-ne dues-centes persones. I també, quan Israel havia pres represàlies de doble violència, amb una guerra per terra, mar i aire, però sobretot per terra, en què la població civil és també atacada. En ambdós costats quedaven palesos els vertaders crims de guerra, però Israel fregava el genocidi real amb els seus atacs terribles en la invasió terrestre de Gaza.

Hom es preguntava si era possible tanta inhumanitat en aquesta contesa, que ens ha deixat abatuts però a la vegada indignats, i constatava que dins l’home hi ha una altra realitat que no s’ha fet emergent. I prosseguia dient que l’home ha de concebre de manera rotunda que els humans som principalment éssers plens d’estima, solidaris, compassius i de renúncia a tota venjança, contra tota maldat i que reafirmem la dimensió de la bondat humana.

Sant Pau, que va escriure sobre l’amor en l’epístola als Corintis, afirma: “L’amor és consubstancial a la naturalesa humana”. La novel·lista i poeta palestina Heba Abu Nada, poc abans de morir sota les runes del bombardeig a Gaza de manera impactant, va deixar escrit: “Som persones justes i del cantó de la veritat”.

Tals afirmacions, que no ens deixen indiferents, les trobem contrastades en altres grans científics, que mostren com la violència i la guerra són totalment contràries a la nostra naturalesa més essencial, perquè està feta de cooperació, estima, solidaritat i compassió, encara que afirmen que existeix l’impuls —inherent en l’home— de mort i agressió. Sabem que aquesta actitud es pot dominar, essent superada sota control —com també diu el mateix autor— per mitjà de la civilització, les religions, l’ètica i la participació política de tots en una democràcia ecològica i social i amb l’esport i l’art.

L’escenari que estem veient és l’escenari dels poders dominants, dels senyors de la guerra, més interessats en la disputa geopolítica i en el multimilionari negoci de les armes que a salvar vides humanes. En definitiva, el que estem presenciant és una total falta de control sobre aquesta dimensió obscura i inhumana que està produint mort i destrucció. Els qui podrien comprometre’s i contenir la inhumanitat i mantenir la nostra mínima humanitat es mostren avergonyits i inerts davant de la neteja ètnica portada a terme per l’Estat d’Israel contra els palestins, quan estan morint milers de persones sota les ruïnes produïdes pels incansables atacs de l’aviació israeliana.

S’ha d’acabar amb tot això —diu Boff—, i és el que realment la majoria de la humanitat vol desesperadament: que finalitzi el conflicte. Una mostra d’intenses manifestacions multitudinàries sorgeixen a tot el món i esdevenen un clam universal per poder viure en pau,  on tots podem cabre en una unitat completa en la mateixa casa comuna; ara, però, malauradament, amb guerra i sota el foc.