Cambrils té entre els seus ciutadans il·lustres el metge i anatòmic Pere Mestres i Ventura (Cambrils, 1942), actual president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona, que després d’una llarga trajectòria a les universitats germàniques, s’ha instal·lat de nou al seu Baix Camp natal per gaudir de la calidesa de la Costa Daurada.

Així, amb recerques al voltant de la importància del sistema de sanitat pública, el factor imprescindible del personal d’infermeria, els reptes de la intel·ligència artificial en el món mèdic o la necessària modernització de procediments i algoritmes als hospitals ens permet reflexionar al voltant de temes ben presents en laboratoris i centres de recerca, indrets que Mestres Ventura coneix bé pels seus anys com a professor de la Universitat del Ruhr a Bochum (Alemanya), per la seva etapa com a vicepresident de la Universitat de Saarland o durant el període en el qual va ser president de la Societat Alemanya de Microscòpia Electrònica. A més, com recordava Mestres en una emotiva conversa acompanyat per la seva esposa, Maria Teresa Riba, la família prové d’una nissaga de metges i, per tant, la vocació mèdica ja se li podia donar per segura.

Aquests mesos Pere Mestres està presentant el seu darrer llibre, Antoni de Gimbernat i Arboç (Arola Editors, 2022), biografia documentada de l’històric cirurgià i anatòmic cambrilenc del segle XVIII que va influir en temps de Carles III. L’obra, de dues-centes cinquanta pàgines, publicada en una doble edició en català i castellà, amb pròlegs dels també metges Rosa Jorba i Joan Sala, suposa un salt endavant pel que fa al coneixement del personatge, a qui l’any 2016 Cambrils va dedicar una commemoració impulsada pel doctor Mestres, coincidint amb el bicentenari de la mort de Gimbernat, amb una exposició al Molí de les Tres Eres, un simposi i rutes educatives de cara a l’alumnat, entre d’altres iniciatives.

Va ser precisament a la presentació que va tenir lloc a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, a la seu de la històrica institució del carrer del Carme de la capital catalana, on vaig poder gaudir de les explicacions del doctor. A l’icònic amfiteatre anatòmic, i acompanyat pel catedràtic emèrit Jacint Corbella, Mestres Ventura va detallar com Antoni de Gimbernat (Cambrils, 1734 - Madrid, 1816), amb dots polítiques i diplomàtiques, era probablement el representant més insigne del moviment de la Il·lustració en el camp de la cirurgia i de la medicina.

Així, a través dels deu capítols dels quals es compon el llibre, més de tres-centes seixanta notes al peu de pàgina, una selecció d’imatges relacionades amb el biografiat —busts, gravats, retrats i pintures—, el llistat dels seus treballs publicats i dels inèdits, així com un epíleg d’actualitat, l’autor detalla l’ascens i el declivi d’una carrera brillant, des dels seus orígens familiars, la infantesa i la joventut, fins a la seva caiguda en desgràcia, ja en temps de Ferran VII, quan Gimbernat va ser postergat i va perdre tots el seus càrrecs pel fet de considerar-lo un afrancesat. En aquest context vital, en una ressenya recent sobre el volum, l’escriptor Eugeni Perea destacava l’estada primerenca de Gimbernat al col·legi del convent de Sant Joan de Riudoms, que Mestres ha pogut precisar entre 1746 i 1749, i feia èmfasi en el fet que el llibre és una obra imprescindible per conèixer l’home i el seu treball científic.

El fet és que, com sabem, des de l’època d’Antoni de Gimbernat, al segle XVIII i principis del XIX, fins als nostres dies, els estudis mèdics i l’exercici de la professió han canviat molt i són enormes els avenços assolits en tots els àmbits de recerca, gràcies a la suma d’infinites recerques desenvolupades, generació rere generació, per estudiosos de les diverses disciplines. En l’àmbit de l’anatomia i de la microscòpia electrònica —i, també, en la reivindicació de les grans figures mèdiques del nostre passat— un d’aquests investigadors a qui hem d’agrair la seva dedicació és Pere Mestres Ventura, el metge i anatòmic de Cambrils que ha excel·lit a les universitats alemanyes.