Com tot, va passant;els dies a vegades eterns, i en altres ocasions passant els mesos sense adonar-nos-en i cada vegada més de presa; passa l’estiu i ja et veus abocat a Tots Sants, després dels panellets veus que aquests dolços ja s’ajunten amb els torrons de Nadal, i per poc que badis ja tens la mona de Pasqua damunt la taula. I si seguim l’anuari llaminer, ja s’estan pastant les coques de Sant Joan, i es va collint la fruita de pinyol, les de gra i les de llavors, i les confitures omplen, pots per gaudir-ne a l’hivern o per acompanyar un esmorzar o un altre àpat adient amb la dolçor o l’acidesa que ofereix aquesta fruita.

Fa pocs dies he recollit el fruit de la gavarrera, el gavarró o grataculs, el fruit del roser silvestre. Un altre dels noms que es dona a aquest fruit és “tapaculs”, pel seu poder astringent, malgrat les moltes vitamines que porta el seu consum.

Durant la II Guerra Mundial, es feia recol·lecta d’aquest fruit, per tenir vitamina C, ja que degut al setge imposat per Hitler no podien arribar cítrics per al consum a la població, llavors a l’escola s’animava la canalla a recollir aquest fruit per consumir-lo i evitar refredats per la gran quantitat de vitamines que porta.

Aquest “fruit” és el calze de les flors madurat de la rosa, tenen uns mínims que s’han de treure.

El nom científic es Rosa canina, per les seves punxes, una mica torçades, i recorden el ullals dels cans.