És diumenge al vespre. Després d’una setmana molt intensa i d’un cap de setmana amunt i avall, finalment som de nou a casa. És hora de planificar l’organització dels propers dies i, mentrestant, faig un repàs ràpid a les notícies més sorprenents d’aquesta primera quinzena de novembre: els primers trajectes automobilístics després de l’esperada obertura del túnel del coll de Lilla, els cinquanta anys del pont sobre el Noguera Pallaresa —a l’altura del santuari d’Arboló— o el canvi de temperatura de l’estiuet de Sant Martí.

Així, a part de l’actualitat parlamentària i les seves derivades —a Barcelona, Madrid o Brussel·les—, i dels principals esdeveniments d’una política internacional sempre agitada —a Washington, París i al Pròxim Orient—, que omplen les tertúlies radiofòniques dels darrers dies, llegeixo que també hi ha novetats a Islàndia, aquesta república de cent mil quilòmetres quadrats, de fiords, llacs i glaceres, amb un gran desenvolupament rellevant de l’energia geotèrmica i hidràulica.

D’aquesta manera, i sempre de forma sorprenent, el país de l’Atlàntic Nord torna a estar plenament d’actualitat, ara que després de set temporades líder el programa homònim que presentava Albert Om hagi deixat d’emetre’s a la ràdio de la planta 15 de l’avinguda Diagonal 477 —la seu de RAC1, del Grup Godó— i el periodista de Taradell ja presenta Una altra història, a TV3, on ja havia dut a terme programes exitosos a la petita pantalla com El club (2004-2009) i El convidat (2010-2015).

Així les coses, detallen els diferents mitjans que els nombrosos tremolors de terra que han tingut lloc aquestes darreres hores al país podrien ser l’avantsala d’una contundent erupció volcànica. Tenint en compte que escric aquest article el diumenge al vespre, és possible que divendres ja s’hagi produït un esclat de magma associat a possibles erupcions. En qualsevol cas, les autoritats de protecció civil islandeses han declarat la situació d’emergència, tot ordenant l’evacuació preventiva dels municipis més propers als fets que han tingut lloc al llarg del cap de setmana.

En aquest context, si tot sovint creiem que l’accelerat desenvolupament humà i la gran cursa tecnològica dels nostres dies, amb telèfons intel·ligents, cotxes elèctrics, avenços sanitaris i grans facilitats comunicatives ens permet sobreposar-nos a les dificultats d’altres temps —i, en part, és clar, també és cert—, de vegades els fenòmens naturals també ens evidencien que no tot podem canviar-ho amb un sol clic.

En aquest sentit, els desastres naturals, els episodis de sequera, els incendis incontrolables o casos com els de possibles erupcions volcàniques islandeses que estem vivint aquests dies ens situen de nou en una tessitura en la qual hem de mirar amb el màxim respecte possible el medi ambient i el conjunt del planeta. Perquè la meteorologia i els fenòmens geològics van més enllà —encara— de les millores tecnològiques i de les possibilitats científiques del present.

De fet, aquests dies Reuters ja mostrava unes imatges corprenedores de les esquerdes i els esvorancs que els moviments sísmics estan provocant en carreteres i camps de Grindavík, una població pesquera de poc menys de quatre mil habitants, a uns seixanta quilòmetres al sud-oest de Reykjavík, ciutat que els nostàlgics recordaran dels anys de Malalts de tele, el programa presentat per Toni Soler i Rosa Andreu en el qual sovint connectaven amb un suposat corresponsal situat a la capital d’Islàndia.

Si aquells llunyans anys noranta van situar per primera vegada l’estat insular en l’imaginari dels telespectadors catalans, recentment ha fet fortuna la frase que encetava el programa radiofònic d’Albert Om: “Si són les set, això és Islàndia!”.