Un any més ha passat Tots Sants, una festivitat i tradició que no podem oblidar pel que representa, no tan sols per al món catòlic cristià, sinó per a tot ésser humà que fa possible que aquesta terra vall de llàgrimes sigui, cada dia que passa, més humana i més justa. Fora bo pensar una vegada més que aquesta celebració, amb els temps que estem corrent, aplegués una idea universal —perdoneu la reincidència— de la qual ja vaig fer esment l’any passat per la importància que arriba a tenir.

Es dona el cas que poques són les festes com aquesta, que demanen ser universalitzades, perquè són tots els sants que estan davant Déu, però tots; tant els cristians catòlics com els que no, perquè també han obrat i obren amb justícia, perquè hi ha tots els que són sants davant dels ulls de Déu amb aquestes vàlues.

La lectura de les benaurances, escollida per aquesta celebració, comparteix aquesta idea de visió ecumènica que val per a tota la humanitat. El Déu que hi apareix no és el confessional, no és d’una religió, d’una raça o una tribu. Tampoc no exigeix rituals de cap religió, sinó la simple religió humana: la pobresa, l’opció pels pobres, la transparència de cor, la fam i set de justícia, lluitar per la pau, la persecució com a efecte de la lluita de la causa del Regne.

També podríem dir que és més que ecumènica, perquè no contempla només els sants cristians, sinó el de totes les religions per ser una festa interreligiosa; no només això, sinó fins i tot els sants sense pertinença a cap religió, els sants “pagans”, és a dir, els sants anònims. En definitiva —com diria algú—, una religió humana bàsica fonamental és la que Jesús proclama com a codi de santedat universal, per a tots els sants, tant els de casa com els de fora, tant els del món catòlic com els de tot el món; heus ací la seva vigència.

Si pel fet de la festivitat de Tots Sants se’ns suggereix el text de les benaurances és perquè esdevenen de veritat el camí de la “santedat universal”, vàlida per a tots els humans. Una santedat més enllà de les religions, plana i simplement humana. Amb les benaurances com a carta de navegació de la nostra vida és possible arribar a la meta de la nostra santificació, entesa com la lluita constant per aconseguir, en el dia a dia, canviar la nostra vella mentalitat pel sol fet de practicar-la, parlar-ne, manifestar-la, compartir-la fraternalment.