Garrotxa o garrotxes són terres dolentes, aspres, pobres, trencades i esberlades, dit així en la nostra llengua, com deia en Pla en el seu llibre Guia de Catalunya, amb data de 1971. Hi ha una part de l’actual comarca de la Garrotxa que es coneix com l’Alta Garrotxa, situada al cantó nord-occidental pels cims del Comanegra, coll del Mal Rem i Montfalgars i tota la seva orografia, que compleix tots aquests requisits.

Aquest indret de la Garrotxa és de difícil accés, i la falta d’unes bones comunicacions, que no eren ni són gens fàcils de crear, n’ha estat la causa. La profunditat del terreny comença quan acaben les carreteres de penetració. Aleshores trobem una orografia molt accidentada, on abunden els barrancs, espais congostos, precipicis abruptes, amb incisions i cingleres formant petites valls amagades i recollides, acompanyades de boscos espessos, que encisen tot viatger que s’hi aproxima.

Les valls conegudes i d’anomenada, com la de Beget, Oix, del Bac, Salarça, Bolós..., que confirmen un format natural de paisatge garrotxí, en són tota una mostra. La novel·la La  punyalada de Marià Vayreda (1853-1903) en seria tot un exemple, ja que les escenes d’aquesta obra es desenvolupen dins d’aquest marc geogràfic.

La Garrotxa, la comarca que coneixem configurada des del pla a la muntanya, avui té una altra fisonomia allunyada del passat, segons la concepció descriptiva del moment en què Josep Pla va elaborar el seu llibre; aleshores, ell la veia —per les circumstàncies viscudes del moment— com a una comarca remota, llunyana, tancada i limitada de bons accessos. Avui aquesta conjuntura és ja inexistent, perquè els accessos l’han canviat gràcies a noves comunicacions que l’han feta més visible i propera.

La Garrotxa, en l’antigor —com hem pogut veure—, havia estat una comarca closa, degut al seu acusat relleu, que l’envoltava i era de difícil penetració; aquesta situació, en temps de possibles conteses, la convertiren en un territori de fàcil control i defensa de tota possible incursió enemiga. Per aquest fet només cal recordar la importància que tingué la contrada en la història referent a les guerres carlines del segle XIX.