El dijous 16 de novembre Òmnium Cultural feia públiques les nou novel·les candidates a guanyar la setena edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, el guardó a l’obra publicada més rellevant en llengua catalana.

Així, un comitè d’experts format per la traductora i periodista cultural Valèria Gaillard, el guionista i divulgador lingüístic Enric Gomà, la crítica literària Júlia Ojeda i el periodista i poeta Esteve Plantada han seleccionat les nou obres candidates, entre les novel·les publicades entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023: La dona més pintada, de Màrius Serra (Proa); A casa teníem un himne, de Maria Climent (L’Altra Editorial); Casada i callada, d’Emma Zafón (Empúries); Contra el món, de Pere Antoni Pons (Empúries); El dia de la balena, de Melcior Comes (Univers); Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà (Anagrama); La mestra i la Bèstia, d’Imma Monsó (Anagrama); Triomfador, de Joan Jordi Miralles (Males Herbes), i Una vegada va ser estiu la nit sencera, d’Elisabet Riera (Males Herbes).

En aquest sentit, és tot un encert que La dona més pintada sigui una de les candidates seleccionades al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, perquè la ficció documentada de l’escriptor Màrius Serra al voltant del pintor cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) té una intensitat narrativa fructífera, en la qual l’autor interrelaciona l’art del pintor que cremava els seus quadres amb el pensament, la societat i el context de l’època, una intensa segona meitat del segle XX. Una novel·la ben construïda que, a més, ha estat capaç de situar un artista català de reminiscències parisenques dins de l’univers de la literatura actual, amb clubs de lectura, rutes literàries i establint sinergies interessants amb el món museístic i cultural d’arreu dels territoris de parla catalana.

Aquest és un reconeixement molt valuós, ja que el guardó, impulsat l’any 2017 per la històrica entitat que avui presideix Xavier Antich, es convoca anualment amb la vocació d’igualar-se al francès premi Goncourt o al Booker anglès.  És per això que ser part de les candidatures d’un premi literari com el d’Òmnium situa de nou les figures femenines d’ulls ametllats, els arlequins plens de colors, els elements mitològics, les composicions florals i musicals i els paisatges primaverals de la Conca de Barberà com una referència arreu del país, com també ho havien estat en l’àmbit internacional: “Són més de dos-cents nord-americans els que et visiten, entre professors, estudiants i família. La seva arribada a Montblanc en una corrua de quatre autocars revoluciona la vila [...] Després d’haver-hi exposat el Guer-Blanc en l’aniversari de Picasso, la teva figura els és familiar, però el detonant que ha fet esclatar les seves ganes de viatjar a Europa ha estat el foc...”.

Aquest desembre, un jurat independent format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra donaran a conèixer els tres finalistes del Premi d’Òmnium i al mes de gener se sabrà qui s’incorpora a la llista d’autors premiats en les edicions que han tingut lloc fins ara: Raül Garrigasait, Marta Orriols, Martí Domínguez, Eva Baltasar, Joan-Lluís Lluís i Sebastià Alzamora.

Mentrestant, seguirem llegint aquelles pàgines plenes d’art de la novel·la de Màrius Serra. “Allà, sol a París, vaig recordar aquells temps feliços i et vaig pintar. Sempre a l’oli i del color de les síndries, ben roja. Els professors de Belles Arts m’havien dit que no fes servir el color vermell, que era molt difícil, i jo da-li que da-li sense por de fer-me sang. Només havia de tancar els ulls per recordar-te”.

Sort i encerts, Màrius!