La setmana passada vam conèixer el text del projecte de llei d’amnistia, que suposem que serà la primera llei que es debatrà en el nou Congres dels Diputats que va sortir del resultat de les urnes del juliol passat.

I ara ja sabem que Pedro Sánchez repeteix com a president del govern, i que si tot va funcionant, serà el bloc de l’independentisme català, basc i gallec, entre d’altres, qui vigilarà que el PSOE no es desmarxi, i que si van mal dades els pot tallar el subministrament de vots i es quedaran sense majoria, a excepció que s’empesquin noves estratègies si són possibles.

Com sigui que ara a la meva segona joventut faig d’articulista o publicista —vaig començar als 75 anys, i només en tres anys que escric—, he repetit el que vaig fer quan la mort de la reina d’Anglaterra i quan el nomenament del rei Carles, que és seguir la cerimònia per la televisió i escriure’n quartilles, a l’estil del meu mestre, en Josep Pla, i n’he omplert quatre o cinc. I a mesura que escoltava amb més o menys fortuna els oradors he pensat de recollir les perles que he trobat més significatives, per les veritats o els desgavells que s’anaven desgranant.

El ple d’investidura va ser el dimecres dia 15 i el dijous dia 16 de novembre, i una mica després del migdia vaig veure que no hi ha hagut trànsfugues, i que va sortir elegit el PSOE en coalició i per majoria absoluta en primera volta.

Parla el candidat durant una hora i tres quarts. D’entrada la paraula constitució li surt cada tres per quatre. Recorda els disbarats de les dretes, sempre amb propostes reaccionaries, i que quan busquen les connivències amb l’extrema dreta les toxicitats intel·lectuals pugen de nivell.

Recorda que una tercera part de la gent d’Europa ja viu en països reaccionaris, i que el maig d’enguany ja van arribar PP i Vox a cinc governs autonòmics i ja van propagant els models d’odi contra la llengua i la seva identitat en el si dels Països Catalans, a les comunitats valenciana i balear, i per això més que mai es necessita un pacte d’estat. Això de Països Catalans és de la meva collita, perdó.

“Igualtat”, la gran falsedat de la dreta més l’extrema dreta; no volen la igualtat, sinó la involució, per retornar a la desigualtat de la qual viuen.

Porta una hora de discurs i encara no han sortit ni Catalunya ni la llei d’amnistia.

Es recrea dient “farem, farem, farem”... Ens recorda que Vox ha dit que si les dones cobren menys que els homes és perquè elles volen, i si manen menys que els homes és perquè genèticament són així, i passen de puntetes per la violència de gènere.

Diu que en la Transició ja es va apostar per un estat de les autonomies, i així es va posar a la Constitució; ui!, ja es comença a apropar a la qüestió territorial.

Diu que és el moment de retrobar-nos, perquè en les discòrdies no hi pot haver prosperitat, i ja sap que Catalunya i altres voldrien fugir, però nosaltres oferim negociació i perdó.

Això del perdó no agrada als de Junts i es veu que han mig insinuat que si no s’aplica millor defensant l’amnistia, s’abstindran i sortirà elegit dos dies més tard i no per majoria absoluta. Suposo que li ho han transmès, i en rèplica i contra rèplica ha dit que es complirà tot el que es va acordar a Brussel·les, sense dir Brussel·les.

Segueix dient que l’1 d’octubre del 2017 va esclatar la gran crisi, que es va iniciar quan el PP va portar al Constitucional el nou estatut del 2006, que va provocar la sentència del 2010 i tota la maror in crescendo fins a arribar al dia d’avui. Que ell aposta pel diàleg i la negociació i la convivència pacificadora.

El galliner s’esvalota i el candidat recorda que ara que començava a parlar del bloc de l’amnistia, ara, els diputats, en lloc d’escoltar no paren de parlar.

Diu que respecta les nostres emocions i creences, i encara que no les comparteix, pensa fer de la necessitat virtut per seguir per la senda del progrés i la convivència.

L’amnistia diu que és constitucional, i amb un toc d’humor diu que la dreta el que vol és que no ens vagin be les coses, però que a la llarga fins els indepes acabarem trobant-nos bé dins d’Espanya. Reconeix que abans no pensava així, i ho ratifica telegràficament: “Sí, sé qué fui”, i reclama al PP cordura i coherència, recordant el pacte del Majestic amb el catalans el 1996.

Ells, els del PP, ho van fer, Aznar va dir que parlava català en la intimitat, i res va passar; i ara, si ho fan ells, resulta que el Partit Socialista Espanyol és la destrucció d’Espanya.

Es va recreant en el que diu que s’ha fet fins ara, i acaba dient que Espanya és formidable, i encara pot ser millor. Una hora i tres quarts!

Li contesta Feijóo, pintant-ho tot al revés, i que ell no sortirà president perquè ell no es ven, ni ven els espanyols; i és contraatacat dient-li que només té projectes reaccionaris, i se’n fot i riu, riu, riu, dient que ha dit que no governa perquè no vol. I rebla que ni ells no faran traïció a Espanya, ni els altres se l’estimen tant.

Abascal, en nom de Vox, diu que el Parlament no pot substituir el poder judicial, ni pot atemptar contra la unitat de la nació, i que si guanyen hauran ultimat un cop d’estat, perpetrat a l’estranger amb un fugat, intentant, per set vots, destruir la nació.

Francina Armengol, la presidenta del Congrés dels Diputats, li diu que retiri el que ha dit de cop d’estat, i li contesta que no ho pensa retirar. Recorda que un dels seus socis és Bildu, els hereus dels etarres, i que a Aleix Vidal- Quadras, fundador de Vox, li han disparat a la cara. Després abandona la sala sense esperar la contesta.

Yolanda Díaz diu que amb l’amnistia guanya la democràcia, i que en les dretes patriarcals les dones no hi tenen cabuda, i que la Constitució no és del PP, que no la va votar, sinó del poble.

Rufián, d’Esquerra Republicana, recorda que la dreta espanyola té molt mal perdre, i que ara intentaran donar-li el tomb amb les togues i el seu lawfare.

Bildu, d’Euskal Herria, diu que Espanya és plurinacional i que el seu gran enemic és el feixisme.

El Partit Nacionalista Basc diu que qui fa el cop d’estat són els jutges, cinc anys caducats, i no pas el legislatiu, i afegeix amb sorna que Alberto Núñez Feijóo té gripat el seu tractor per haver-li afegit oli de la marca Vox. Acaba amb uns versos en basc : “Sempre anirem per damunt dels matolls i per sota dels núvols”.

Patxi López, del PSOE, tanca recordant la infàmia d’Aznar dient “el que pueda que haga”, i recorda que ells volen tornar a la convivència, i això és el que es busca amb l’amnistia, i que els franquistes van tenir la seva amnistia, que afectava crims de lesa humanitat que avui a Europa serien imprescriptibles. Recorda que el PP, junt amb el Tribunal Constitucional de l’època, es van carregar l’any 2010 el nou estatut de autonomia, aprovat pel Parlament català i referendat pel Congrés dels Diputats, i que d’aquí ve tot el que ha passat. Acaba dient que els vots són de tots. Tots hi estem representats, i això és el que vol la majoria parlamentària.

Bé, ara el que toca és veure si entre tots ens sabrem comportar.