Ara camps gebrats, i també sembrats, l’arreu, les màquines i els estris tradicionals han fet aprofitar les últimes humitats, perquè de nou germinin les llavors, que una vegada madures, portaran el pa a taula i llepoleries als llavis.

La natura ara és expectant i endormiscada, deixa mig morta la saba i gaudeix fent fer vacances als fruits i fulles, mira serena l’espectacle de la neu i la fragilitat de les tiges gelades en els cantons dels marges mentre les boires de gebra pinten de blanc branques i soques, que aviat farà contrastar amb l’incipient verd de les sembradures.

Entre tot, mig somnis mig realitat, com les boires, que ara hi són i dintre poc ja no hi seran; és temps de calma, de tancar ulls i pensar amb el cap mentre les mans romanen fredes i el cor calent, el mirar amorós, el tronc encès de la llar roent les espurnes, i aixecant-se les volutes de fum buscant lliure el cel obert.