No recordo quina nit va ser, el rellotge marcava les quatre de la matinada, i al despertar el darrer somni que encara tinc viu al cap, escoltava el crepitar de les pinyes roentes a la llar de foc, i el gust de vi tebi prenyat de llimona i canyella a la gola, mentre les espurnes del foc jugaven amb la fosca mentre el fum de les espelmes eren ombres diferents que s’esvaïen en l’aire de la porta oberta

A fora, el vent arremolinava fulles, cap núvol feia brillar els llunyans estels, que semblava que haguessin de sortir corrent pel cel; amb tot, ells miraven des de dalt mentre la fosca cobria tots els racons amb espelmes ja apagades i els focs fumejant i tots buscant aquell somni dolç, aquell somni tenyit amb els colors de cada pensament flairant, buscant la carícia del coixí net, el respirar suau, i deixar-se portar amb els ulls clucs fins a despertar.