Aspres del Montsec. Aquesta denominació, en temps passats, s’atribuïa a la part més septentrional  de la comarca de la Noguera. Eren les zones més seques situades per damunt de Balaguer en direcció cap a la vall d’Àger.

Aspres de la Noguera. Dit així, també constituïen una comarca natural dins la comarca de la Noguera, comarca prepirinenca que es troba flanquejada pels dos rius importants; pel cantó de llevant, la Noguera Pallaresa amb els embassaments de Tarradets i Camarasa, i pel cantó de ponent, la Noguera Ribagorçana amb l’embassament  de Canelles i Santa Anna.

Dies passats anàrem a aquest indret de visita turística. Era la tercera vegada que ens hi deixàvem veure, però aquest cop anàvem amb uns amics. El motiu principal era fer un recorregut de la zona visitant alguns indrets emblemàtics, com el monestir de les Avellanes, la Col·legiata d’Àger (ara restaurada), el planetari, el cim de la serra del Montsec d’Ares, el pantà de Canelles i un seguit de llogarrets i població del territori.

La sequera també hi ha fet estralls, com a tot arreu en aquesta contrada. Només calia mirar la situació llastimosa dels boscos i la terra erma dels camps, que tenia un color acusat de pols i terra extremadament seca, fet que marcava una situació imminent de falta d’aigua. El que sí que ens va afectar de ple va ser quan vam anar a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa (ermita del s. XI-XII, posada sobre un espadat i als peus d’aquesta cinglera): la desolació manifesta d’un embassament de Canelles, un dels més grans de Catalunya, totalment buit; ens va caure l’ànima als peus. Només el cabal just del riu que s’esmunyia aigua avall.

Tot i que havíem sentit a parlar del tema, no ens havíem fet càrrec de la situació, fins que veiérem la realitat del desastre i del que podia suposar. Fou la nota discordant del viatge que ens amargà el dia. Què se n’havia fet, de les tones d’aigua que, en temps passats, feien d’aquest lloc un llac immens? Com es recuperarien, si per omplir tot un pantà es necessita molt de temps, alguns anys i molta abundància de pluja?

La decisió gens encertada de les elèctriques de buidar els embassaments per aprofitar la màniga ampla —com deia l’alcalde de Vilanova de Sau en una entrevista de 23 de febrer a Ràdio Estel—  que tenien quan els preus de l’energia estaven disparats per fer servir l’aigua per generar electricitat. I per descomptat, com s’havia  dit en els mitjans, per fer diners. Això fa pensar que ara, si això no hagués passat —malgrat que es gasti molta aigua i més a l’estiu—, encara tindríem aigua de boca i reg i es podria anar fent electricitat amb mesura. No tan sols al pantà de Sau, de què parlava l’alcalde, sinó, per descomptat, al de Canelles i la resta d’embassaments que patiren aquest buidatge, i que afectà ja aleshores la població en general i que afecta, avui, tot Catalunya, immersa en una sequera sense precedents.

L’opinió pública, davant del fet del buidatge dels pantans i d’una imminent sequera, no deixava de preguntar-se: quina havia estat la gestió de l’Estat en aquest afer? I quines mesures prendria en l’assumpte a temps futur?