La cronologia dels dos mil anys d’història eclesiàstica disposa de moments especialment rellevants vinculats a la nostra demarcació, ja sigui des del punt de vista espiritual com pel que fa a l’impacte que la religió ha tingut —i té— a la societat. Així, al llarg de la història, les arrels cristianes de Catalunya han comptat a la Conca de Barberà i a les comarques tarragonines amb noms destacats i elements patrimonials remarcables.

Precisament al voltant de la Tarragona de Sant Fructuós, aquesta tardor el Club d’Opinió Tercer Mil·leni, que havia fundat l’humanista Antonio de Noguera —que ens va deixar pocs dies enrere—, ha organitzat una conferència sobre la qüestió amb l’historiador Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà de Tarragona. Així, les reflexions de Muñoz sobre els primers cristians de Tarragona se sumen al seguit de col·loquis presentats per l’editor Antoni Coll que han tingut lloc enguany, quan s’ha reactivat el think-tank tarragoní amb ponents com l’exdirector de La Vanguardia Lluís Foix i la seva experiència periodística a la Unió Soviètica, l’exdiputat Josep Maldonado i les seves expedicions africanes —al voltant de les quals aviat es publicarà un llibre— i el periodista Gustau Alegret i l’anàlisi electoral dels Estats Units a un any de les eleccions presidencials per saber qui s’instal·larà a la Casa Blanca.

Així, en el marc del fòrum que aplega una quarantena de periodistes i professionals liberals del Camp de Tarragona i les Terres de Lleida, Andreu Muñoz, doctor en arqueologia clàssica, va oferir als participants una panoràmica rellevant del patrimoni eclesiàstic amb el qual comptem a la ciutat de Tarragona des de l’època romana i que proposa reivindicar i posar en valor perquè encara sigui més reconegut.

D’aquesta manera, Muñoz, que també dirigeix el Museu Bíblic Tarraconense, va oferir una classe magistral de la monumentalitat romana, iconografia cristiana, pintures singulars i mosaics de fa dos mil·lennis que es conserven a la nostra demarcació i que malauradament són menys conegudes del que la seva vàlua faria suposar. I és per això que, per tal de donar a conèixer la petjada dels primers cristians de Tàrraco, Muñoz va detallar que aquests darrers anys s’estan editant clips audiovisuals, llibres i fins i tot s’ha impulsat la reedició de l’àlbum de cromos que va idear l’any 2008 l’Associació Cultural de Sant Fructuós coincidint amb l’Any Jubilar de Sant Fructuós.

És aquest conjunt d’elements històrics, patrimonials i eclesiàstics els que ofereixen també una possibilitat per reforçar el turisme cultural a la ciutat, complementant tots els altres atractius que anualment fan de Tarragona una destinació escollida per tants i tants visitants que cada any descobreixen —o redescobreixen— els diferents espais singulars del Camp de Tarragona i la Costa Daurada, entre els quals, és clar, d’una banda la fotografiada catedral de Tarragona i, d’altra banda, el conjunt arqueològic de la Tàrraco romana, que des de l’any 2000 és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

És en aquest marc d’art, patrimoni i església tarragonina que tot just al setembre es va inaugurar la renovada pinacoteca gòtica de la catedral, a l’antiga capella del Corpus Christi, en un acte presidit per l’arquebisbe Joan Planellas en el qual es va poder veure la nova disposició expositiva de l’espai, amb un discurs lineal acompanyat de plafons i cartel·les que permeten al visitant seguir els estils, les obres i els autors exposats, tot endinsant-se en els segles XIII, XIV i XV, a més de copsar la connexió entre el gòtic flamenquitzant de finals del segle XV i l’entrada del Renaixement.

A més d’aquesta posada al dia de la pinacoteca gòtica, sembla que en els propers mesos hi haurà més novetats expositives i museogràfiques, i alguna nova inauguració després de Nadal, ja que es continua treballant sobre la qüestió, tal com ens va avançar en la conferència Andreu Muñoz, l’arqueòleg clàssic que al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb cinc arquebisbes.