Per a mi, aquestes festes són per excel·lència el dia de Nadal.

Una festa que complementa la reunió d’amics i de famílies de diferents generacions de la mateixa creença al voltant d’una taula, d’unes cançons que només es canten en aquests dies, en virtut d’un natalici que per als cristians està fora de dubte.

Aquesta temporada es pot dir que acaba l’hivern, per tant, per si sol ja és una festa, ja que la neu minva, prompte vindran les flors i és despertarà el camp, s’atenuarà el fred, ja que comencen a créixer els dies.

Els dies del naixement de Jesús són un seguit de testimonis i simbolismes que inequívocament defineixen el Nadal en les seves diferents vessants: el tió, com a tribut a la natura, l’arbre de Nadal simbolitzant el triomf de la llum sobre la foscor, i el muntar el pessebre recordant Betlem i la seva cova o estable amb el bou i la mula, els pastors i el caganer, intentant recrear aquell paratge el millor possible.

L’Epifania, o la festa de Reis, també entra dins les festes nadalenques amb l’entrega a Jesús dels diferents presents, l’or, la mirra i encens, amb el seu simbolisme cada un, i l’entrega als xavals d’aquells benvinguts regals, és també una festa imperible.

Quant a la part gastronòmica, amb totes les tradicions dolces i salades, també formen part inequívoca del fet que estem dins les festes de Nadal.

Bé, a part de totes aquestes creences, per a mi Nadal també és un punt de pensament, que s’acaba l’any amb un seguit d’històries personals i col·lectives que cal sospesar i mirar què he fet bé i què no he fet tan bé.

Bones Festes!