Des de l’any 2006 els paratges pictòrics i literaris del Baix Camp han estat entrellaçats per un itinerari ple d’art i poesia que recorre escenaris simbòlics de l’Aleixar i Maspujols. És la ruta Mir-Manent, ideada per la filòloga Fina Anglès i que avui desenvolupa Còdol Educació, a partir de la qual nombrosos escolars i excursionistes redescobreixen cada any els camins i ermites dels contraforts de la Mussara, tot endinsant-se en la petjada cultural de dècades enrere.

L’edició de la ruta que va tenir lloc fa ben pocs dies, el matí del diumenge 26 de novembre, disposava d’un component especialment emotiu, perquè la caminada entre els termes municipals es cloïa a la ja mítica era del Mas de Segimon, amb un acte institucional de commemoració dels cent cinquanta anys del naixement del pintor Joaquim Mir (Barcelona, 1873 - 1940), fill del paisatgisme de l’escola d’Olot que va popularitzar Vayreda, i els cent vint-i-cinc anys de l’aniversari del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898 - 1988), literat noucentista que a les dècades centrals del segle XX va compondre molts dels seus versos des d’aquesta masia rural del Camp de Tarragona, provinent de la família de la seva esposa, la reusenca Josefina Segimon.

A més dels diversos parlaments, els assistents també van poder apropar-se a la refrescant mina d’aigua des d’on Manent escrivia els seus poemes d’estiu; van escoltar el so d’una gravació de l’època en la qual el literat noucentista recitava una de les seves preuades creacions, i van tastar l’oli de raig, de la primera premsada provinent de les oliveres de Maspujols. Una fotografia conjunta amb la poètica façana del mas com a teló, i un brindis amical ple de bons desitjos, van culminar una jornada que consolida el compromís dels diversos ajuntaments amb aquestes dues personalitats rellevants, mentre de fons es recitava “Llarga com la carena, sobre el riu / cada matí s’adorm la boira clara. / On són els lliris? S’ha tornat esquiu / el sol adesiara”.

El fet és que la commemoració coincideix amb un moment especialment dolç per al projecte, ja que recentment la Denominació d’Origen Avellana de Reus va premiar la professora Fina Anglès per la continuada tasca de difusió de la ruta, que és un passeig de natura, art i lletres. Així mateix, recentment l’Ajuntament de l’Aleixar es va agermanar amb el de Viladrau, on la família del prosista i traductor va refugiar-se durant la Guerra Civil.

Tota aquesta extensa producció, així com el seu impacte en la generació noucentista —que l’ha situat com un dels noms clau del període—, és la que van fer-lo mereixedor de nombrosos reconeixements per part de la crítica, a més de l’obtenció de l’emblemàtic Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit l’any 1985, tal com s’estudià aquest mes d’octubre en una interessant jornada acadèmica dedicada a la seva figura, que va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb la participació d’investigadors i docents. A més, ben aviat el poble de Premià de Dalt també se sumarà a les sinergies entre l’Aleixar i Viladrau, ja que és en aquesta població del Maresme —bressol familiar de la nissaga— en la qual des de fa gairebé cinquanta anys anualment la Societat Cultural Sant Jaume i el consistori lliuren un guardó literari que porta el seu nom.

En paraules del filòleg Jordi Manent, net del poeta, tot aquest seguit de projectes que estan sorgint aquests anys —a més de la reedició progressiva d’algunes de les seves obres— demostra “que el llegat de molts dels nostres referents perviu i que, si ho fa, és perquè és evident que hi ha un relleu generacional, tant d’estudiosos joves com de públic”. I, en aquesta mateixa línia, retrobades culturals, rutes literàries i actes commemoratius com els que van tenir lloc al Mas de Segimon, al Camp de Tarragona, ens evidencien que la memòria col·lectiva, les teles pictòriques, els records familiars i els escrits que romanen ens permeten gaudir del paisatge d’avui amb tot el pòsit i el bagatge del nostre passat més present.