D’

activistes per la pau n’hi ha, però poc se’n sap o no se’n diu res.  Heus aquí el cas de Daniel Berrigan, nascut als Estats Units (Virgínia, 1921 - Nova York, 2016). Va ser un  sacerdot catòlic, de la Companyia de Jesús (jesuïta), i un dels activistes de més anomenada als Estats Units a favor de la pau, de manera especial contra la guerra del Vietnam (1955-1975), i a la vegada —segons dades— un dels deu fugitius més buscats per l’FBI a causa de la seva participació en protestes
antibel·licistes.

Berrigan també destacà com a poeta, amb premis literaris inclosos, però el que va prendre més relleu en la seva vida va ser la reputació de religiós radical lluitant activament contra la pobresa, comprometent-se com a pacifista contra les guerres que els EUA desplegaven al món. Berrigan, juntament amb el seu germà Philip Berrigan (també religiós i prevere), i Thomas Merton, monjo de la trapa (conegut com a escriptor i místic catòlic), van fundar una coalició intereclesial contra la guerra del Vietnam i van escriure cartes als diferents diaris argumentant la necessitat de posar fi a la guerra.

Moltes són les accions de Berrigan contra la guerra, que tingueren també les seves conseqüències. La detenció de Philip per una protesta no-violenta i la seva sentència a sis anys de presó va radicalitzar més Daniel Berrigan, fet que el va portar a viatjar fins al Vietnam per tal d’acollir presoners de guerra alliberats pels vietnamites, fet que fou molt difós als Estats Units pels mitjans.

Va signar una protesta d’escriptors i editors nord-americans contra els impostos de la guerra i va fer una crida a la ciutadania perquè es neguessin a pagar-los. També es va implicar en moltes protestes no violentes antibel·licistes i pacifistes. Va protagonitzar, juntament amb vuit activistes catòlics més, la crema de gairebé quatre-centes citacions de reclutament fent ús de napalm fabricat artesanalment, fet que va generar un gran impacte.

Daniel va ser detingut i condemnat a tres anys de presó. Just molt abans de ser condemnat, va aconseguir fugir i passar a la clandestinitat amb l’ajut d’altres companys radicals. Finalment seria detingut per l’FBI i tancat a la presó, sentenciat. En acabar aquest tancament marxà a França, on va compartir aliances amb el monjo budista Thích Nhat Hanh, també activista per la pau al Vietnam.

En el seu retorn als Estats Units va impulsar el Moviment de les Reixes d’Arades, una campanya contra les armes nuclears el 1980, per la qual, tant ell com el seu germà, foren novament detinguts per ocupar les instal·lacions per a míssils nuclears de Pensilvània i causar desperfectes en els caps nuclears de l’armament. També es va mostrar contrari a l’avortament i a la pena de mort, i favorable en la defensa del col·lectiu LGTBI. Va morir el 2016, a l’edat de 95 anys, amb el reconeixement unànime dels col·lectius pacifistes nord-americans.

Moltes són les obres que ha escrit i ens ha deixat el seu testimoni, com el reconeixement ampli d’un seguit de premis referits a la seva acció per la pau. En canvi, no han estat precisament els mitjans els que més l’han honorat o que l’han fet conèixer com a tal.