Així tal com sona, per posar-ho bé en català, “de l’oest”.

Les pel·lícules d’aquest gènere sempre han sigut, la major part d’elles, d’esbarjo, per veure-les sense pensar molt, i amb un fi similar; el guapo, el bo, que no el podien matar de bones a primeres, perquè,seguia resistint els trets enemics sense rebre una sola esgarrapada si no s’acabava la pel·lícula, D’altra banda els escenaris del saloon, amb la barra com a punt central de la trama, on les guapes i sensuals balladores i cambreres captivaven els rústics homes d’aquelles terres amb insinuats escots, i la protagonista o reina de tots els cors, que per poc feia que no quedés ningú al poble, ja que duel rere duel morien a doll per guanyar-se els seus favors. Homes amb oficis com grangers, pistolers, ramaders, el clàssic xèrif, amb el seu ajudant, i els dolents, que sempre tenien les de perdre.

La posada en escena era un poble enmig d’un inhòspit territori, amb vents i polseguera, de l’escenari del desert de Tabernas a Almeria, un poble de cartó pedra que, vist des de els focus i les càmeres, era quasi real, tret dels paratges del nord, que són paisatges d’una bellesa immensa amb boscos i rius i llacs de la natura més excelsa.

La ramaderia són vaques i cavalls que es venen i roben, i ja tenim el problema servit, així com les “diligències” que travessen aquests paisatges, no sense mil perills i anècdotes que serveixen com a guió al film.

La majoria de revòlvers que portaven penjats a la cintura eren colts de tambor i del calibre 44, i aquells rifles no s’acabaven mai. Les bales eren Winchester, molt usuals en aquell temps, que es carreguen encara avui per la part inferior amb una bona capacitat de munició.

Com dic al principi, són films, en general, per no pensar i passar una estona agradable, submergint-se en aquell món amb els seus costums i lleis, i amb un final feliç, que prou problemes comporta el dia a dia, i va bé una estona per no pensar en res.

Poca cosa puc dir dels clàssics barrets que portaven, que no es treuen quasi ni per dormir, d’ales amples per fer ombra, inclinats cap a un cantó, i damunt les celles per donar aquest aire de misteri.