Quan neva, canvia tot; l’humor, el paisatge i el fet de la  gent en general segons l’àmbit on un s’ha de moure. No es percep de la mateixa manera una nevada segons l’edat, l’indret, o el moment... Per a la mainada, nevar és quelcom virtuós, d’alegria plena. Adolescents o joves, s’assumeix bé. Qui s’ha desplaçar per la feina, una incomoditat; hom no sap com trobarà el trajecte. La gent gran darrere els vidres i calents sense haver de sortir, encara, però que duri poc.

Així s’expressava la gent amb edat avançada de muntanya, en esmentar el fenomen meteorològic; el feien lluny de la llar, perquè deien que nevava a muntanya. Quina muntanya? Hom preguntava als d’una població del Pirineu Ripollès. A la resposta, s’afegia: cap a Vallter. Per als de la Plana de Vic, a muntanya era cap a Camprodon, Setcases. Més a prop del Vallès, posaven la neu a Santa Maria de l’Estany, poble de la comarca al nord-est del Bages, que per ells ja era muntanya. El cas és que la neu, segons l’edat, com més lluny millor.

Any de neu, any de Déu. Seria la frase de bona collita pels camps. Perquè al desfer-se la nevada sobre la terra, filtra a poc a poc l’aigua que porta. Tot si és una nevada molla i no seca. Fa un bé al conreu i als aqüífers, en general.

El tema del fred és l’altre component de tota nevada. El que per a uns és il·lusió, per a d’altres és recança; dificultat o obstacle, com podria ser per als faltats d’habitatge...

Amb tot, el temps de gel i fredor ha canviat; no tan sols pel canvi climàtic, sinó pels condicionants favorables de cases més calentes, en general. Parlar d’abans comporta pensar que s’anava mal nodrit de calentors i molt més fred que no pas ara. I això era per tothom fos allà on fos; quan més amunt, més fred i més aguant.

Propers a la vista d’un Pirineu, qui ha nascut a la seva presència d’un horitzó farcit de serralades nevades i d’un Puigmal sublim de neu, troba a faltar aquesta imatge, com exponent del seu record. Així qui ha viscut prop de mar o bé a la ratlla plana de la Terra Ferma lleidatana.

Amb tot, veure nevar darrere els vidres ens omple de memòries i nostàlgies, a uns i altres. Millor així, perquè no cal buscar fredors innecessàries. Però, si hi ha vigor encara, millor aprofitar la nevada en un dia de festa i un cap de setmana per fruir-la. No sé si temps a venir ho podrem demanar a la carta.