La veritat és que fa plorar, i no culpo d’aquesta visió del barri a ningú en concret, i sí a tots els vallencs.

És el barri, crec jo, que més portes tancades i enreixades té, amb balcons tapiats i racons i carrers per on fa una mica de por transitar segons quina hora.

La plaça de l’Oli, antic centre de vendes hortofructícoles, avui fa llàstima, tant per les portes tancades com per les cases apuntalades, i a punt d’enderroc els comerços que l’envolten, que fan miracles per subsistir amb penúries i mancances: llastimós.

El Museu Casteller és entatxonat al final de la plaça del Blat.

El carrer Espardenyers va al pas de semblar un nou punt emblemàtic d’aquesta zona, espero i ho desitjo.

El carrer Peixateria, amb un seguit de portes amb cartells que diuen “es lloga” i/o “es ven”, només aporten records, mentre que costa avall la tònica són balcons tancats i xapats, amb persianes trencades, les torretes sense florir, els coloms del poble fent-hi estada i deixant les seves empremtes brutes arreu.

El carrer Major segueix la mateixa trajectòria que tot el barri, la veritat és que és llastimós.

La biblioteca Carles Cardó, al carrer Sant Pere, vaixell insígnia del “nou” Barri Vell, no obstant sobresurt amb dignitat enmig de tanta ferum.

L’Espai Jove, aquest racó ha quedat força bé, amb l’arcada, els matolls i la llum, per fi un racó posat al dia amb antigues pedres.

Tractem la nostra història molt malament. El que va ser orgull, avui millor oblidar-ho, com tot aquest malson d’aquesta digna part de Valls.

Els aparcaments donen el seu suport que les coses vagin canviant. Podríem seguir i seguir, però no podem quedar-nos quiets, mirant i veient com les nostres arrels s’estan enfonsant cada dia més; i ja dic, que no culpo cap corporació municipal, però sí el conjunt d’entitats i ciutadans, que no fan res, o no han pogut fer res, o poc, per revitalitzar aquesta part vallenca. No és fàcil, ho sé, però és que hem de començar a fer-ho, cal un projecte general, una inversió de grans constructores, amb permutes d’espais més extraradi i de mica en mica fer-ho realitat, en cas contrari és i serà un “gueto” de persones que malviuen en edificis rònecs,
insalubres i massa vells, un cau de tot el pitjor dels mals aspectes.