M’ha caigut a les mans una breu narració sobre Asclepi, el déu grec de la medicina. A mesura que l’anava llegint em passava pel davant la figura de l’entranyable amic el doctor Enric, del qual n’he tret un paral·lelisme absorbent.

Asclepi va ser el déu de la medicina i de la curació. Fou admirat a Grècia en diversos santuaris. El més important fou Epidaur, al Peloponès, el qual va desenvolupar una veritable escola de medicina.

El doctor Enric Sánchez-Cid va ser admirat en dues poblacions per donar vida, llocs on va exercir una veritable escola de medicina.

El pare del déu Asclepi fou Apol·lo i la seva mare, Coronis . Des que era un nen va ser educat pel centaure Quiró, que li va ensenyar tot el referent a les arts curatives.

El pare de l’Enric era el farmacèutic a Portbou i la seva mare, secretària del Col·legi de Metges. Des de jove fou educat a l’Hospital Clínic de Barcelona, també a les clíniques Puigvert i Dexeus, on va aprendre l’art i pràctica de les arts curatives.

La iconografia representa Asclepi com un home d’edat madura amb el tors mig nu, sostenint a la mà un ceptre amb una serp caragolada. Segons la història, fou contemporani dels filòsofs grecs Sòcrates i Plató, al segle IV aC.

A l’Enric se l’ha vist sempre vestit amb corbata de llacet, sostenint una bicicleta i un ordinador. I segons ens diu, fou contemporani dels doctors Vandrell i del doctor de nacionalitat francesa Pontonier, per tant dedicat a la ginecologia iniciant la carrera a Montblanc, on va tenir dues clíniques.

Del déu Asclepi s’afirmava que va ser venerat pels seus congèneres com un semidéu.

A l’Enric se l’ha tingut sempre considerat quasi igual, ja que ha portat al món centenars, per no dir milers, d’éssers humans.

El saber del déu grec rau en considerar la mateixa naturalesa la guaridora de les malalties, i no deïtats.

La grandesa de l’Enric rau en el fet de no haver deshumanitzar la medicina i per haver aplicat per primera vegada la ventosa (Vacuum) per ajudar a néixer a la vida.

Asclepi fou un dels conjurats del jurament hipocràtic, la màxima lleialtat que inspira el codi moral dels metges cap als pacients.

El jurament hipocràtic, que inspira el codi moral de la medicina, el va practicar a Montblanc i a Tarragona l’Enric, seguint el codi de clarivident metge.

El mestratge d’Asclepi transmès al llarg dels segles va revolucionar la manera d’entendre la salut i la malaltia amb el codi Corpus Hipocraticum, que el va fer mereixedor de ser anomenat el pare de la medicina.

La saviesa mèdica del Corpus Hipocraticum de l’Enric l’ha fet mereixedor de ser anomenat un dels millors ginecòlegs del país.

Asclepi va aconseguir l’habilitat que podia tornar la vida als morts. El pare dels déus, Zeus, temorós que el més enllà quedés despoblat, el va matar fulminat amb un llamp.

Sánchez-Cid, en canvi, va aconseguir l’habilitat de fer néixer el éssers humans sense dolor i viure fins...

Els membres de la família d’Asclepi també exerciren funcions mèdiques; la seva dona, Epione, calmava el dolor; la seva filla Higea era el símbol de la prevenció, el seu fill Telesfor era el símbol de la convalescència, i els seus amics Macaó i Podaliri eren déus protectors dels cirurgians i els metges.

Els membres de la família Sánchez-Cid també han exercit la medicina. Així, la seva dona, Teresa, ajudava al dolor; el seu fill Enric, el símbol de la eficàcia; la seva filla Anna, el de la prevenció, i els seus amics els doctors Jaume Fontanet, Emiliano Fernández i Frederic Bové, els seus companys íntims.

En aquells temps les llevadores anaven a les cases a ajudar a parir. Un coetani d’Asclepi explica que un nounat plorava desconsoladament i es posava de color blau per l’esforç. Aleshores es diu que va trobar alleujament del metge Asclepi pel sol fet d’haver-lo enfaixat fortament, fet que l’asserenà de seguida.

En aquells temps les llevadores anaven a les cases a ajudar les mares a parir. Un coetani de l’Enric explica que el Dr. Enric va aplicar per primera vegada a les nostres contrades, per tant al món .“el part sense dolor”, practicat després arreu Catalunya.

Les qualitats del déu Asclepi han perpetuat i diu la llegenda que l’han convertit en deïtat.

Ara, a l’edat de 90 anys, les qualitats de l’amic Enric el perpetuaran i quedaran per a sempre presents en els nostres records.