La Grossa de Calders, una masia antiga de l’actual comarca del Moianès que data del segle XIV, fou un indret amb prou història per explicar-ne, entre altres dades, una nissaga de carlins, alguns dels quals participaren en la Tercera Guerra Carlina a Catalunya de manera plena (1872-1875). Tal fet seria el cas d’Antoni Gros i Ylla, conegut com en “Ton de la Grossa”, que fou coronel de cavalleria del general carlí Rafel Tristany, que, a la vegada, en aquesta contesa, disposà d’un centre de reclutament i instrucció.

Fa qüestió de vint anys vaig tenir el goig de saludar un descendent de l’emblemàtic Ton de la Grossa, en Jaume Ylla, aleshores propietari de la masia de la Grossa. Parlant del nostre personatge em manifestà que la Grossa, tant a la Tercera Guerra Carlina com a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), sempre havia patit espoli i assassinats. Aquesta situació feia que la documentació històrica de la seva família, en què es donava fermesa del seu passat, fos inexistent, ja que tant els contraris a les idees carlines en el primer cas, com en la persecució religiosa en el segon, ho havien cremat tot.

Veient el desconhort del nostre interlocutor, en veure’s impossibilitat de no poder-me oferir una font documental fidedigna a la seva història, sobretot la carlina (la que a mi m’interessava), restà preocupat. Davant de tal infortuni, vaig decidir oferir-li una possible solució, encara que no fos la més reeixida: donar-li la còpia d’una petita impressió d’en Ton de la Grossa que es trobava impresa en un àlbum commemoratiu carlí de la tercera carlinada.

El meu pare, d’ascendència carlina, havia aconseguit recopilar alguna documentació històrica d’aquesta ideologia, entre la qual l’àlbum anomenat “Album histórico del Carlismo (1833-1935)”, del català periodista i escriptor Joan M. Roma, on hi havia tota una documentació escrita amb imatges i fotografies de les carlinades, sobretot de la tercera. En aquesta contesa sobresortia, ja aleshores, un reportatge fotogràfic —si ho podem dir així— de tot el cabdillatge català que hi havia participat, i entre el qual hi havia en Ton de la Grossa.

Haig de dir que la imatge presentava moltes dificultats per a la seva ampliació, ja que la mostra, primer, no era fotogràfica, ja que era una impressió amb tinta i reduïda; per això, s’havia d’extreure i donar-li un caire fotogràfic més gran, però no massa, per no espatllar-ho tot. No puc dir amb certesa quines foren les dimensions; el cas fou que vaig haver de comptar amb la participació del meu sogre —fotògraf de professió—, que, amb la seva perícia, aconseguí obtenir un resultat d’imatge fotogràfica una mica millorable, per tal d’acomplir el fet.

La fotografia del nostre protagonista en qüestió, a grans trets, presentava tota una personalitat militar carlina, la d’un jove oficial, amb barba i mostatxo, i amb una vestimenta i atributs propis del seu rang, la d’un coronel de cavalleria de l’exèrcit carlí català, en què exerciria en Ton —com ja hem esmentat— en l’última contesa carlina, del darrer terç del segle XIX.

Al retrat, una vegada el tinguérem enllestit, hi posàrem un marc per fer-lo més presentable, i embolicat a tall de regal, férem entrega del present un dia, amb goig i alegria, al nostre amic i amfitrió, a la masia de la Grossa, en Jaume Ylla, que ens manifestà la seva gratitud.