Quan sents que se t’oprimeix prem el pit, et falta l’aire i tens els ulls plorosos, para uns instants, mira’t per dins, i que consti que no em refereixo a problemes d’amor, sí de ràbia continguda quan veus coses o trajectòries empresarials que et rebenten per dins.

Sempre hem dit que “la pela es la pela”, però en aquest país la producció de fruita seca és habitual i generosa, i em dol l’esperit al veure que aquestes ametlles, figues seques o avellanes, així com altres fruites, venen de llunyans països que suporten el cost del transport amb uns preus més assequibles que els del nostre país, i dit això, els que sentim respecte pels nostres, pels treballs del pagès i pel que mengem, fa mal als ulls i al cor.

No discutiré la qualitat ni el volum del fruit, però puc dir que els nostres són tan bons o més que els de fora. Hem d’afavorir els nostres, ja que a part de donar una empenta a l’agricultura de casa i a la seva gent, fem país. Per la meva part faig propòsit formal de no consumir mai més fruita seca que no sigui de les nostres contrades. Quina vergonya!!!