Doncs sí, davant un plat quasi fumejant, que amb la seva flaire omple tots els racons del menjador, poques coses tens a fer si no és començar a salivar imaginant-te el gust que pot arribar a tindre, l’enyor pensant en el temps que fa que no el provaves. I a mesura que et va entrant per la vista, l’olor que marxa i ve t’omple el nas, i seguidament et ve un altre gust al provar un pastís de poma Tatin, amb la perfecta pasta de full, sense la humitat de la poma, seca, amb la canyella i la poma integrada en la cocció i els fulls de la pasta eixuta per haver donat el tomb abans de portar-la a taula per eliminar l’aigua del fruit al coure’s. I per acabar aquest deliri, una petita bola de gelat de vainilla com a contrast entre el fred i el calent i per alleugerar la digestió.

Tota una petita obra d’art culinària, tot un cant al bon fer gastronòmic, que amb la delicadesa i finor puja de nivell, i és un referent dins les postres del Restaurant El Cúmul de Montblanc. Bon profit.