L’ampolla de cava, vestida amb les més elegants etiquetes i neta com una patena, ha sortit de la cubeta plena de gel, escorrent les últimes gotes d’aigua, i eixugada amb un drap net, ha fet acte de presència a la taula festiva. El cava sempre s’ha relacionat amb la festa o celebració, com a motiu més d’alegria.

Les mirades dels assistents han volgut veure de quina ampolla es tractava: un brut natural de la cava Mailavitllo, de la collita de l’últim any abans del canvi de segle, és a dir, amb anys i anys de cava.

L’ampolla, de color verd fosc per preservar-lo de la llum durant les llargues estades a la cava, gruixuda de vidre per aguantar la pressió interior.

El tap de suro d’una sola peça, per preservar bé el contingut de l’interior. Ben enganxat amb un morrió de filferro i lligat al coll de l’ampolla per aguantar el gas carboni de dins.

El coll de l’ampolla, vestit amb plata fins que es va ampliant, va rematat amb una etiqueta amb el nombre del celler. En la “plata”, l’any, la graduació alcohòlica, la DO, l’adreça del fabricant, el celler, així com les recomanacions per gaudir millor del cava amb personalitat, tota aquesta literatura que les etiquetes fan servir per informar el consumidor que el contingut és prou bo com per a ser el millor cava, tot i no ser sempre igual, ja que depèn de l’anyada i de la forma en què ha estat tractat el raïm i el manipulat.

Hi ha una feina imprescindible i altra que pot ser aleatòria, però que sempre és el repòs; en el cava, indispensable.

Bon profit.