Era un dimarts amb cel clar i net, i des de les terres de la Conca de Barberà i de la seva capital, Montblanc, vàrem sortir els amics en direcció a l’Alt Camp, i d’allí plegats ens dirigírem a buscar el mar.

A la Bella Subur hi fa morada un bon amic, que gaudeix del clima que dona la platja, el sol i les arenes daurades d’aquelles contrades.

Localitzat l’amic a la seva llar i apropant-se l’hora de dinar, ens vàrem asseure plegats a la taula del restaurant La Taberna del Mar, de l’Aiguadolç, on no feia gaires dies havia pernoctat el rei emèrit.

Un entrant de bones picades i una abundant paella va ser l’àpat generós. A l’hora de les postres semblava que ens deixéssim estimar pel fet de trobar-nos entre els amics benestants, mentre un que no callava aprofitava un descuit per anar a les taules veïnes a explicar la seva vida, allí aposentades, així l’admiració que aquelles sempre li professen, amb la qual cosa sempre triomfa sense passar-se. Tot discorria plaentment mentre les astes dels vaixells atracats al port d’Aiguadolç es movien al compàs de les onades, fent sonar els petits cascavells dels pals com donant raó a la bonança del mar.

La tarda es menjava les hores i sense voler vàrem haver d’acomiadar-nos.