José Antonio Pagola, sacerdot basc, teòleg i biblista, referint-se a l’evangeli del tercer diumenge de Quaresma (que parlava de l’expulsió dels mercaders del temple), es referia a aquest tema dels diners en una versió actualitzada per al món d’avui. Per això, m’ha semblat bé recollir en aquest article algunes idees i reflexions que a parer meu no tenen pèrdua per la seva vàlua i la seva actualitat.

Hom posa de manifest que la civilització que estem vivint té com a nucli de pensament i criteri d’actuació la secreta convicció que allò què és important no és el que un és, sinó el que un té. Tant és així, que el món material, i no cal dir el món dels diners, han esdevingut el símbol o l’ídol de la nostra civilització. Tant és així, que hi ha gent que li lliura el seu ésser i fins i tot li sacrifica la vida. Una qüestió prou alarmant per fer-ne denúncia.

Ens parla de K. Galbraith, com el gran teòric del capitalisme modern descrivia el poder dels diners en la seva obra La societat opulenta: els diners “comporten tres avantatges fonamentals: primer, el gaudi del poder que presta a l’home; segon, la possessió real de totes les coses que es poden comprar amb diners; i tercer, el prestigi de què gaudeix el ric gràcies a la seva riquesa”.

La pregunta de reflexió obligada: ¿quantes persones, sense atrevir-se a confessar-ho, saben que a la seva vida, en un grau o en un altre, allò decisiu, l’important i definitiu, esdevé guanyar diners, adquirir tan sols un benestar material, i aconseguir prestigi econòmic per sobre de tot?

La resposta és que hi ha, sense cap dubte —com afirmava una analista—, una de les fallides més greus de la nostra civilització. I prosseguia: l’home occidental s’ha fet en bona part materialista i, malgrat les seves grans proclames sobre la llibertat, la justícia o la solidaritat, tot just creu en res més que no siguin els diners.

I, no obstant això, hi ha poca gent feliç. Amb diners es pot muntar un pis agradable, però no crear una llar càlida. Amb diners es pot comprar un llit còmode, però no un son tranquil. Amb diners es poden adquirir noves relacions, però no despertar una veritable amistat. Amb diners es pot comprar plaer, però no felicitat. Però els creients hem de recordar alguna cosa més. Els diners obren totes les portes, però mai no obren la porta del nostre cor al transcendent, una altra possibilitat poc valorada avui.