La dimensió fonamental de tot sistema educatiu és la de fer persones lliures i humanes. I no crear subjectes aptes pels mercats. Veiem, doncs, de fa temps, que el model empresarial i de mercat ha irromput en el món educatiu amb força. Hi ha marginat el vertader sentit de tota instrucció, considerada com el desenvolupament de la personalitat, vers la capacitat que ajudi al desenvolupament d’una vida plena, digna i humana. Això deixa de banda professionals i escoles, molt curosos del vertader sentit de la seva feina.
Sorgeix sovint el concepte educatiu en aquesta societat mercantilista vers la persona com a útil de producció, recurs de mercat, objectiu de guanys. Sense voler negar la dimensió laboral d’un treball just i digne, hi ha quelcom més en la vida. Però el capital està negat i nega sovint l’essència humana de tot individu. Sol canviar el genuí sentit de l’home/dona, que és la seva llibertat i la humanitat, pel món material.

La falta de feina i els hàbits adquirits dins el marc d’una societat de consum han portat la societat a haver de dependre de la necessitat, i de desprendre’s del seu vertader sentit humà.

Sembla que, en alguns àmbits escolars, l’assistència a classe, per causa de la urgència expressada, propicia la impressió a l’alumnat que està treballant per aconseguir, ja en empresa pública o privada, la seva realització com a cimal de la seva existència. Deixant de banda, en aquest sentit, el que és fonamental de tota educació: fer créixer persones responsables, obertes, solidàries, sensibles, imaginatives, capaces, conscients. Aquesta és la prioritat de tot ensenyament, i no d’altre.
La societat en general té carència de saber escoltar, fer silenci, valorar els altres. A trobar-se a si mateix... Sabem que hi ha models que distreuen d’aquests valors. La falta de respecte per les diverses cultures o religions... Més art, música, literatura, filosofia, diàleg que propiciïn el debat, més sentit de la justícia tan llunyà avui... com diria algú sensible al tema. I és que perdre el sentit de la vida humana costa poc. En canvi, mantenir i mantenir-se costa més, davant del miratge i la seducció dels fàcils moments de l’ego. Heus ací una bona raó, per recapitular a favor de la vertadera passió del viure, de ser i sentir-se persona digna, lliure i humana.