La finestra és un útil de què les persones han fet molt ús.

L’origen de la finestra degué esdevenir d’una necessitat basada en la curiositat pròpia, fins i tot del prehistòric. Potser més que una curiositat, una necessitat!

Quan l’home primitiu edificaria la seva cabana després d’haver sortit de la cova, es degué trobar enclaustrat dins aquella semiesfera feta de fang i branquillons i li degué faltar buscar una obertura per veure què passava a l’exterior. Potser també per la necessitat de veure com el diplodocus pujava des la vall, o la femella del seu llinatge venia del riu amb el conc d’aigua tot remenant els malucs. Sigui pel que sigui, la finestra ja aparegué justament amb aquells neandertals que vivien al voltants del Mas d’en Llort fa deu mil milions d’anys pintant aquelles figures que més tard copiarien amb exultació els Miró, Dalí, Picasso i reguitzell.

Amb el pas de la història la finestra va evolucionar en característiques i formes, com han evolucionat la natura i les coses sorgides de la mà del ser més intel·ligent de la creació.

Començaria per l’inicial finestra, feta amb quatre troncs mal encastats.

De finestres se n’han fet de tots tipus. Les més plebees són les que es fan ara en els edificis construïts en sèrie. Se’n troben de rectangulars per agafar més llum, o les quadrades, també d’allargassades, però també n’hi ha d’ogivals, d’arc de punt, d’arcada aràbiga, fins i tot de rodones petites com les que porten els vaixells, o els avions.

La mida també es recrea a les finestres. N’hi ha de totes mesures, des les normals 3 x 2 metres fins als llargs finestrals de les catedrals, però també n’hi ha de cilíndriques dels calabossos de les presons; les xicotetes, com els espiells de les portes de pis, i fins i tot aquelles minúscules que són als sobres de les cartes.

Modernament, per als estadants de les cases i pisos, la finestra també té la mateixa utilitat de les del Mas d’en Llort, per poder tafanejar... és clar que amb més poesia.

En aquests dies, des la finestra es pot contemplar la relaxant nevada, la reconfortant pluja o l’inquietant ventolera, els núvols encotonats, les cues de cotxes i tot el que l’ull pot arribar a contemplar. Als poetes els inspira la finestra quan hi aterren caderneres amb els seus trinats, i els enamorats l’han fet servir durant segles per cantar-hi les seves tendreses; vegin si no aquell trobador armat amb la seva mandolina cantant-li a la dama dels vels, o en Calixte pujant per l’emparrat a la finestra de la Melibea, i no diguem aquell Romeu emparrant-se pel balcó. Definitivament, a les finestres s’hi veuen escenes delicioses plasmades en totes les arts.

Respecte a les milers de finestres dels blocs de pisos d’avui, tenen avantatges i obstacles: quan el sol “pica” de valent són més aviat un destorb, s’han d’aparedar amb cortines, llençols i altres estris per combatre la calitja, mentre que quan fa fred es tenen de cloure en dobles marcs i doble vidre per protegir-se de la gelor. Ara bé, aquestes inconveniències no li ofereixen cap perill perquè la finestra sempre serà la finestra i ningú la voldrà eliminar. Per dir: les finestres són per als immobles el que els ulls per a les persones.

De finestres n’hi ha arreu. Fins i tot el cos humà en té set. En tenen els cotxes, els trens, els avions, fins i tot els batiscafs i els bussos. Cal dir-ho una vegada més: la finestra és la glòria indispensable per a la humanitat.

Finalment, la finestra és un útil tan important per haver deixat empremta en el refranyer i les cites i locucions: “Tirar la casa per la finestra”, o que “ha sortit per la finestra”, i les èpiques: “Quan la pobresa entra per la porta, l’amor salta per la finestra”; “Un quadre és una finestra oberta al més enllà”; “A mesura que la nostra vida s’encongeix, la finestra s’eixampla”.

Cal pensar que la finestra és importantíssima per a la vida de l’home i... de la dona, i sense ella (la finestra) —les altres també— a tothom li faltaria alguna cosa, i no hagués existit, ningú no es podria explicar per què no hi és. Si no hagués aparegut s’hauria hagut d’inventar, en cas contrari la humanitat no estaria posseïda de la necessitat de la finestra.