Enormes magranes artístiques, rajoles amb fulles de tons blavosos i suaus panells blaus de mar acompanyen les esveltes o voluptuoses escultures i ceràmiques de Natàlia Ferré a l’exposició “Lo fruit”, que es pot visitar fins a aquest diumenge 17 de març al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona.

L’exposició té com a fil conductor el rol de la dona en tres moments de la història, com són el Neolític, l’antiga Grècia i el Renaixement. La primera gran sala està dedicada a aquesta època dins de la prehistòria, el Neolític, on, com diu l’exposició, la dona representa el tot. Ens situem a Anatòlia, al 7500 aC. Aquí la dona és creadora, transformadora, és qui perpetua i dona continuïtat, i qui domestica animals i plantes. És el moment en què les petites Venus paleolítiques passen a ser deesses. La sala mostra voluptuosos torsos femenins i la representació de la troballa de l’antiga deessa Çatal Huyuk, asseguda en un tron i vora caps de toro. Seguint el motiu de les magranes, també hi trobem unes mans que n’ofereixen o que n’esperen.

A la segona sala arribem a la Grècia clàssica, concretament al segle II aC. Un període que es defineix com a base de la nostra cultura, ric, exuberant, inabastable. Com anuncia l’exposició, aquí hi trobem la sensualitat. Les escultures són les figures de tres deesses de la mitologia grega, Afrodita, Demèter i Persèfone. La primera, ben coneguda com a deessa de l’amor i la bellesa, també és qui, segons la mitologia, va plantar el primer magraner a la terra. Aquí trobem altra vegada l’enllaç amb el símbol de les magranes, que connecta tota l’exposició. Per la seva banda, Demèter i Persèfone, que eren mare i filla i que són, també seguint la mitologia, deesses de l’agricultura, de la vida i de la fertilitat, es caracteritzen per representar els cicles de la naturalesa. Aquí hi veiem les imponents i esveltes escultures femenines i amb curosos guarniments florals, que tan bé caracteritzen les escultures de Natàlia Ferré. Com a rerefons, ens transportarem a les ones del Mediterrani, a través del blau intens dels panells circulars i de les rajoles blanques i blaves amb motius vegetals.

La tercera sala se situa a l’època del Renaixement, als segles XV i XVI. Som als anys en què la història es veu renovada, som al mig d’un gir humanista i lluminós. I, dins d’aquest context, la sala té com a escultures preeminents una reinterpretació de la coneguda escena de La pietat de Miquel Àngel, ubicada a la basílica de Sant Pere; en aquest cas, no obstant això, amb uns protagonistes diferents: una mare i una filla. És una sala dedicada al dol, a la fragilitat. I uns busts femenins, que cromàticament van del blanc al negre, passant pel vermell terra i el gris, acompanyen l’escena central.

Natàlia Ferré utilitza en les seves escultures ceràmica, terra, resines i ciment, unes combinacions artístiques amb uns resultats sorprenents.

Així doncs, a través de l’exposició, podem fer una retrospectiva per tres èpoques en què la figura femenina ha estat considerada simbòlicament de maneres diferents. També ha desenvolupat rols que, tal com fan adonar als espectadors de l’exposició, han fet anar minvant el seu paper, ja que de ser el tot, passa per la sensualitat, i arriba al dol. A l’entrada hi trobem el panell de benvinguda, que també ens serveix de síntesi de l’experiència artística que hem visitat, on l’escultora i ceramista, nascuda al Masroig, ens desgrana la tria del fruit de la magrana per acompanyar la temàtica expositiva com un leitmotiv: és símbol de vida, regeneració, passió, fecunditat, creació...

En definitiva, si els símbols són importants i ens ajuden a entendre el món, amb el símbol de la magrana i les tres etapes històriques visitades, constatem una vegada més com ser dona, vida, abundància, creació i molt més ha d’anar acompanyat, i tot recordant el passat 8 de març, de polítiques i consciències de justícia i equitat. I així els fruits poden sorgir.