Tots sabem que el paper es va inventar a la Xina pels voltants del segle II després de Crist. Es diu que un alt funcionari de la cort de l’emperador xinès, T’Sai Lun, va potenciar la fabricació del paper. A la Xina s’han trobat restes de paper datades l’any 105 dC.

L’expansió del paper arribà al Japó vers l’any 610. El seu ús i producció s’estengué per Àsia fins a Samarcanda (Uzbekistan) el 751. Més endavant s’estengué per territoris àrabs, els quals a través del nord d’Àfrica, segons alguns indicis, se suposa que s’establiren en una fàbrica de paper a Ceuta i, d’aquí, penetraren a la península vers el segle X.

Les primeres fàbriques de paper o molins paperers les trobem a Còrdova, quasi situades sota el pont romà. Tinguem en compte que l’aigua és la força motriu i, en aquest cas, les aigües del riu Guadalquivir eren les que feien anar els molins. A principis del segle XII tenim notícies de la fabricació de paper a Xàtiva, a prop de València. En aquesta mateixa època es parla de molins paperers en alguns llocs de Catalunya, concretament a la Riba (Alt Camp) el 1159.

Des de mitjans del segle XIII sonen els noms de Manresa (Bages) i Capellades (Anoia). A meitat d’aquest segle el paper ja és exportat cap a Itàlia, Egipte, Grècia i Bizanci i a molts altres llocs de la Mediterrània (època de l’expansió catalana). Fins i tot cap a terres europees de més al nord, com França, Alemanya, Anglaterra...

La invenció de la impremta, el 1450, per Gutenberg (Magúncia, Alemanya), va donar més finor i flexibilitat necessàries al paper. I no seria fins al segle XVII que la indústria paperera catalana no es revitalitzaria amb millora i qualitat, gràcies a la intervenció de la monarquia de les Espanyes, la qual posa fre a la importació del paper estranger. Aleshores el paper català arribà a la seva màxima esplendor, ja en els segles XVIII i XIX, amb el comerç amb Amèrica.

Les zones papereres més importants de Catalunya van ser Tortosa (Baix Ebre), Tarragona (Tarragonès), Reus (Baix Camp), Valls (Alt Camp) i sobretot els molins que es trobaven al riu Brugent (afluent del Francolí). Però la principal zona catalana era la que s’estenia des del riu Ripoll (Vallès Oriental) fins al riu Anoia. de la conca de l’Anoia —segons dades— es parla d’una quarantena de molins i és des d’on es fabricaven les qualitats més fines d’aquest producte.

Amb tot, cal posar també en relleu que els molins més importants els trobem situats en poblacions com Vilanova del Camí, la Pobla, la Torre de Claramunt i Capellades (Anoia). I a l’Alt Penedès, com Sant Quintí de Mediona, Carme o Sant Pere de Riudebitlles.

A prop del Montseny en trobem a Sant Celoni i Sant Esteve de Palautordera, poblacions (Vallès Oriental) on recorren les aigües de la Tordera, on també s’esmenta la fabricació de paper, mentre que a Hostalric (Selva), proper a la riera d’Arbúcies i també a la Tordera, es fa referència a la possibilitat de molins paperers.

No serien de tanta anomenada els molins paperers de la Depressió Central a les ciutats amb els seus rius, com Vic (Osona) amb el riu Mèder, Manresa (Bages) amb el Cardener i Olot (Garrotxa) amb el Fluvià. A la província de Girona, comarca del Pla de l’Estany, es parla del riu Terri, un afluent del Ter, tot i que la documentació és escadussera, s’esmenta també que hi havia hagut un grup de molins paperers.

Recordo temps passats, en plena activitat escolar, que era de visita obligada amb els cursos escolars de visitar el Museu Molí Paperer de Capellades, que esdevenia una activitat d’un alt contingut pedagògic que ajudava a comprendre a l’alumnat tota aquesta valuosa història de l’elaboració del paper.