Una de les maneres d’explicar la vida d’una persona és a partir de les ciutats o pobles on ha viscut, el territori i els paisatges que l’han marcat, i també les activitats i les obres que ha desenvolupat a cada indret. Així doncs, les geografies de cada persona són petja també de la seva vida. Aquesta és la idea que es ressegueix a la interessant exposició “Geografies”, que narra la vida i obra del prolífic escriptor Josep Vallverdú, i que es va poder veure al Refugi 1 del Moll de Costa de Tarragona fins el passat 17 de març. Una mostra comissariada per Carme Vidalhuguet.

En el cas de l’escriptor, les seves geografies personals travessen indrets com Lleida, Sant Martí de Maldà, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer, Puiggròs, les Borges Blanques i l’Espluga de Francolí. Les tres primeres representen l’etapa de formació. D’adolescent ja redactava contes infantils i va escriure uns Pastorets. A Barcelona va estudiar Filologia Clàssica i apareixen les seves primeres edicions. De fet, va ser a la universitat on va entrar en contacte amb persones que el van introduir a la resistència cultural.

A Sant Feliu de Guíxols comença el món professional, que en aquell moment va ser la indústria surera, la revista Àncora i la publicació de tres novel·les juvenils. Al cap d’uns anys retorna a Ponent, on s’estableix a Sant Martí de Maldà, a Balaguer i després a Lleida; en aquest temps arriba l’etapa de professor i la lluita antifranquista des de la cultura i l’àmbit ideològic. Al cap d’uns anys, durant l’època de Puiggròs i les Borges Blanques, és el moment de les traduccions, d’Oscar Wilde, Poe, Stevenson, Steinbeck, Luther King, etc.; i també són els anys de l’escriptura definida com a torrencial. Molts dels seus llibres els va dedicar al públic juvenil i als llibres de viatges. També des de les Borges Blanques col·labora amb la revista Terrall. En el moment de jubilar-se com a professor, se li posa el seu nom a l’institut del municipi. I, a partir del 1988, s’inicia l’etapa de la Conca de Barberà, concretament a l’Espluga de Francolí, on comença a redactar els articles per a El Francolí, i és on escriu assaig, poesia i la seva autobiografia.

A través d’aquesta exposició hem pogut, doncs, fer un viatge per conèixer els detalls i les experiències de tot una llarga vida. La mostra està contextualitzada amb motiu del centenari de l’autor, que se celebrà el 2023. La distribució consta de vuit panells amb setze làmines informatives, que inclouen tant contextualització com fragments personals autobiogràfics, i tot il·lustrat amb fotografies de la vida i del moment. Sempre és interessant veure l’evolució creativa d’un escriptor, també a través de les instantànies d’època, on veiem les amistats, la vida quotidiana, i, en aquest cas, a més, com aquesta es combina amb els diversos punts geogràfics. L’exposició també compta amb desenes de llibres de l’autor que poden observar-se en les vitrines centrals. D’entre ells, ens fixem en uns contes que s’han convertit en clàssics de la literatura infantil catalana, els del Rovelló.

Molts hem llegit de petits la col·lecció d’aquest simpàtic gosset i les seves aventures al mas, al costat del seu amic Llisot. L’èxit d’aquests llibres va fer que TV3 n’emetés una sèrie de dibuixos animats per a infants. És curiós llegir com va ser el procés de redacció d’aquestes històries per part del seu autor, en un entorn bucòlic entre ametllers: “Un dels meus llibres per a nens, Rovelló, fou escrit dins una cabana de canyes que jo vaig construir-me fora de casa, enmig dels ametllers. Allí traslladava cada dia la màquina d’escriure i la dipositava sobre un tocom d’ametller. Vespes, sargantanes, llagostes espiaven el meu treball. Fora, el frenètic esgarip de les cigales posava un contrapunt al meu tecleig”.

Entre els 300 llibres exposats també hi veiem 61 ninots, Hora nona llibre de capvespres, La Perla Negra, Història de Lleida explicada als joves, La llegenda de Sant Jordi, Els amics del vent, Els inventors de fantasmes, Homes bèsties i facècies, Mosaic de tardor o la col·lecció Gegant, entre tants d’altres.

I, després de conèixer-ne més la vida i l’obra, el millor homenatge és la lectura.