El número de 2023 de la revista Aplec de Treballs compta amb una bona diversitat de propostes de lectures, repartides entre homenatges, història medieval i contemporània, història de l’art i patrimoni, etc. Anirem fent un tast d’alguns articles, per veure’n el poliedre temàtic, tot i que, evidentment, sempre relacionat amb la Conca de Barberà, ja que és el seu Centre d’Estudis qui en coordina l’obra.

Com a homenatges veiem que les persones seleccionades són el vimbodinenc i naturalista Manel Martínez Garcia, que ha tingut sempre un gran interès pel bosc de Poblet i l’arquitectura rural; en parla Christian Pomares Latorre. També s’homenatja el vallfogoní Modest Corbella Sambola, psicòleg clínic, amant del teatre i de la cultura, que treballà en la Ruta del Cister i exercí de pedagog en iniciatives educatives, i a Vallfogona forma part de la comissió Any Rector de Vallfogona; ens ho relata Josep M. Grau Pujol.

Entrant al capítol dedicat a la història medieval, podem llegir l’article d’en Jaume Felip sobre els usos i costums de Montblanc als segles XII-XV, inserits en la documentació de l’Arxiu Reial de Barcelona i de documents notarials. Tot seguit trobem un article sobre els esclaus de la casa del Temple de Barberà de la Conca als segles XIII i XIV, on es relata també el context social i històric que hi incidí, signat per en Josep M. Sans Travé. En el capítol següent entrem dins l’època contemporània, on Josep M. Grau Pujol ens parla de la immigració de la Conca de Barberà i les muntanyes de Prades a l’Hospitalet de Llobregat. A continuació, Antoni Carreras ens explica una qüestió que ha intrigat i encuriosit moltes persones; parlem de la visita del científic Albert Einstein a Poblet i a l’Espluga de Francolí el 1923, l’any passat se’n complí una centúria. En l’article, l’autor aporta noves dades sobre els motius del viatge, i els acompanyants en la seva visita.

Dins l’apartat dedicat a la història de l’art, podem conèixer més informació sobre el tabernacle i el retaule de la Confraria del Roser de la vila de Tarrés, a les Garrigues, que realitzaren dos montblanquins, Josep Puig i Acaci Hortoneda, així com Jacint Coll, al segle XVII. Un article signat per Sofia Mata de la Cruz que en revela divergències pel que fa a la interpretació del procés de l’encàrrec i dels pagaments, així com la informació d’estudiosos que se n’han ocupat. Tot seguit en Sebastià Sànchez Sauleda tracta sobre els dos dibuixos de Santa Coloma de Queralt realitzats pel vallenc Francesc Galofre Oller, del 1887. A les obres, s’hi plasmaren alguns elements artístics de la vila, com l’església de Santa Maria o el balcó del Palau dels Comtes.

A continuació, trobem l’article de Francesc Marco-Palau sobre el pintor cubista Maties Palau Ferré, que glossa la història d’una fotografia icònica a Notre-Dame. En el marc de l’Any Palau Ferré, i de l’exposició a l’Institut Français de Barcelona dels anys parisencs de l’artista, descobrim una de les instantànies que immortalitzen aquells anys: a la imatge acompanyen el pintor dues dones que, sis dècades després, han pogut ser identificades i s’ha pogut reconstruir la història.

En el següent apartat, sobre patrimoni, Manel Martínez Garcia escriu sobre la vida a la Bartra, entre els anys 1699 i 1964. Es tracta d’un recull de nissagues familiars i habitants d’aquest antic terme municipal de Rojals. El capítol següent està dedicat a dos obituaris. El primer fa referència a Matias Vives March, signat per M. Teresa Roca Cenda i Agnès Ribó Foguet. El segon és per al doctor Lluís Navarro Miralles, elaborat per Josep M. Porta Balanyà. Els apartats finals són per a les fonts bibliogràfiques i la memòria d’activitats del Centre d’Estudis. Sònia Gual Miró recull la bibliografia sobre la Conca de Barberà que aparegué durant el 2022-23, i diversos autors configuren les notes i les ressenyes.

Cada volum de l’Aplec de Treballs concentra una part del saber de la comarca i de les seves personalitats, i contribueix a incrementar el coneixement dels lectors sobre el lloc on viuen, les persones que en formaren part i tot allò que produïren i crearen, i ens ajuda a entendre, una mica més, com som.