El temps no passa en va. Les persones marxen, fins i tot canvien de cara els carrers dels pobles, fins i tot els mateixos pobles; no és el mateix el Montblanc de la pel·lícula dels Reis que el que brilla en el segle XXI.

Si aquest fenomen ocorre en tota activitat humana, que no serà en el món dels negocis, el de les botigues. Ve al cas comentar la notícia del tancament de la perruqueria coneguda com “Cal Sigró”, ubicada al carrer Riber, núm. 21, regentada per la família Cartañà des de fa almenys un segle.

Nostàlgia, ara, quan els parroquians hi hem constatat almenys tres barbers de llarga durada: la persona que inicià el negoci, Jaume Sigró, a la qual seguí el nebot Joan Cartanyà Sigró i el seu fill Jaume Cartanyà Tarragó. Es dona la circumstància que Joan, persona que sobrepassa els 90 anys, n’haurà estat almenys cinquanta en l’ofici, i el seu fill Jaume, altres tants.

Quantes cares hauran afaitat, quants cabells tallat, quants massatges passats per cares de clients? Cal pensar que almenys de cinc generacions. I aquests dies també atenen personal vingut de la comarca.

Es pot dir que tots aquests anys ha estat la barberia més acreditada de la població, la més recomanada, tot i que en altres èpoques Montblanc va ser poble de diverses barberies.

Altra qualitat que se’ls ha observat és el del bon servei que sempre han donat; que se sàpiga, no han tingut mai cap contratemps amb els clients, que ha tingut “de sempre”.

En definitiva, serà família de llarga duració pel que respecta a la llonga vida familiar, ja que ve al cas recordar l’anècdota de l’avi Eloi Sigró (morí als 95 anys), que ho seria de Joan, a qui veiérem moltes vegades a la rebotiga. Informava que “havia fet” la guerra de Filipines i que, havent caigut presoner dels ianquis, resulta que li donaven més bon menjar aquells que l’exèrcit espanyol.

I remetent-nos a la nostàlgica, és llàstima que ens hàgim d’acomiadar d’una professió que ha estat tants anys present a Montblanc i que per manca de successió s’hagi de tancar inexorablement. No serà sola; en l’esdevenir dels anys veurem passar fesomies, establiments, tendències, classes socials i més, ja que en els pobles no passa res més que no comporti la mateixa vida.