La cua del maleït drac torna a remoure les planes de la premsa escrita. El foc dels seus queixals fa tremolar ordinadors i tauletes, missatges i escrits trets a la llum, amb notícies velles que no volem veure, però que sempre hi són, pintades de colors rosats a vegades per confondre amb la rosa, i altres negres com el carbó, per confondre la princesa.

Sempre amagada, la flamarada, i quan sentim la pudor és que ja està tot al rostidor. Res podem fer amb aquest company de viatge; li volem donar la mà i surt esgarrapada, volem ser amics i  asseure’l a la taula a parlar, i sempre hi ha un nou tarannà, i el més trist és que per sota mà crema ferotge llibres i roses i un demà.

Confio en un valent genet a la gropa del blanc cavall, amb estelada vibrant a quatre vents, tot dient: mori el drac central i lluitem junts com cal.