“Entre la Bíblia i el genocidi” fou el titular d’un article publicat a l’Agència Flama el novembre del 2023 (agència cristiana de notícies) del periodista Jordi Pacheco, referint-se de manera expressa al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, per tal de denunciar el mal ús que fa aquest senyor de la Bíblia. Per tal fet, va fer servir un verset de l’Antic Testament: “Hi ha un temps per a la pau i un altre per a la guerra”. Tot per justificar les hostilitats contra Hamas com a resposta als atemptats del 7 d’octubre, que va posar fi a 1.200 israelians.

Des d’aquella data l’exèrcit israelià ha mantingut una furibunda agressió militar sobre Gaza, amb el pretext —con senyalen els analistes— d’acabar amb el terrorisme de Hamas. Estem parlant de més de 32.000 morts palestins i 74.412 ferits, i un milió de desplaçats, apilonats en escoles i hospitals, que tampoc s’escapen dels bombardejos, i mancats dels aliments bàsics. Uns esdeveniments, com s’està observant, que responen a una acció més aviat de genocidi del poble palestí que a un enfrontament bèl·lic de càstig a Hamas.

Josep Lligades, un altre articulista, escrivia a Foc Nou, en el número 511, de novembre-desembre de 2023, parlant d’aquest tema, que a Benjamin Netanyahu, tot i no ser gaire religiós, li agradava fer referències bíbliques per donar suport a les seves actuacions militars sobre Gaza. I posava de manifest —per donar-ne una idea— una referència del primer llibre de Samuel, 15, 2-3: “Això diu el senyor de l’univers (al rei Saül), demanaré comptes als malaquites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases”.

Quin horror! Sempre havia tingut entès que el llenguatge bíblic, amb quatre mil anys d’història, s’havia d’interpretar, no es podia agafar al peu de la lletra, ja que ens hi podíem fer mal. Aleshores, davant d’aquesta realitat, Benjamin Netanyahu no ha dubtat si el llenguatge bíblic era fruit d’una experiència d’anys i panys i s’havia de traduir; ha tirat pel dret. Tal actitud indigna no tan sols el converteix en un dels mandataris més infames de la història recent, sinó també en un exemple clar —com diria un cronista— de fonamentalista religiós per recórrer a la violència en nom de les Sagrades Escriptures.