Parlar de Drets Humans és parlar de la vida, de les persones, de la història, de la cultura, de l’art, de la convivència, de la pau, de les llibertats... Dins d’aquest interrelació, focalitzarem en l’art que va estretament lligat a la defensa dels Drets Humans. I és que molts artistes, a través de les seves obres, denuncien injustícies, vulneracions o faltes de llibertat, i, al mateix temps, reivindiquen, imaginen i contribueixen a crear un món millor.

En aquest context, trobem el llibre Drets Humans i Art, d’Anna Maria Andavert Llurba, Núria Pelay Bargalló i Alexandre Rebollo Sánchez, editat per Sindicalistes Solidaris (2023). El volum és una curosa selecció de trenta Drets Humans fonamentals, per als quals s’ha triat una obra artística que el defineixi o el representi. Així, viatjarem entre l’arquitectura, la pintura, la fotografia, les obres tèxtils, les instal·lacions, les miniatures, les il·lustracions, els papirs, les accions, les performances, les gravacions audiovisuals, els curtmetratges, el videoart i l’escultura. Un món eclèctic d’inspiracions artístiques que s’estén al llarg de la història de l’art i de diversos llocs de la geografia. L’obra artística seleccionada compta amb una explicació específica que en subratlla el vincle amb el Dret Humà que representa.

El missatge de cada Dret i la seva obra artística relacionada estan associats, a més, a una obra musical, a una pel·lícula i a un llibre. Aquesta és, doncs, una manera creativa i innovadora de promoure el coneixement dels drets de les persones i, al mateix temps, una proposta de treball per endinsar-nos-hi a través d’aquests camps literaris, musicals i cinematogràfics, les històries dels quals ens aportaran llum per entendre la dimensió de cada dret específic.

Per citar-ne alguns exemples. L’article 2: “Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política [...]” està relacionat amb la fotografia de 1963, de Marion S. Trikosko, Manifestants caminant pel carrer amb pancartes durant la marxa de Washington. La pel·lícula associada en seria Invictus (2009), de Clint Eastwood. La cançó, There must be another way (2009), de Noa & Mira Awad. I el llibre, I know why the caged bird sings (1969), de M. Angelou.

De la mateixa manera que les referències internacionals, també hi trobem obres d’artistes catalans, com en Maties Palau Ferré, nascut a la Conca de Barberà. La seva celebrada pintura Llibertat (1982) il·lustra l’article 21 dels Drets Humans: “1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país [...]. 2. Tota persona té dret, en condicions d’igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país. 3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat [...]”. Aquesta obra, amb una dona i un home que s’entrellacen en la tècnica d’un sol traç o filigrana, és una de les tècniques amb què el pintor rubricava el seu compromís amb els drets humans com la democràcia, la vida o la llibertat. Una obra que va ser imatge del cartell d’Amnistia Internacional, l’any 1982, i en la seva reedició per a la mateixa ONG, el 2021, amb motiu de l’Any Palau Ferré. Aquest dret es pot associar a la pel·lícula Zimbàbue, la lluita per la democràcia, de Camilla Nielsson, del 2021, així com a la cançó Democracia d’Ángel Parra, de 1979, i al llibre Democracy, d’A. Kawa, A. Papadatos i A. di Donna, de 2015.

Al llibre també hi apareixen, entre d’altres, artistes com Juan Genovés, Henri Matisse o Miquel Barceló. La portada del llibre també és ben especial; es tracta de l’obra Migrantes, de Julián López Belenguer, accèssit del LII Saló Anual d’Art del Cercle Artístic de Barcelona.

Així doncs, aquest llibre té el valor d’explicar el missatge i la importància dels Drets Humans d’una manera encara més completa i transversal, i compleix perfectament l’objectiu de difusió i conscienciació, ja que ofereix oportunitats per aprendre, aprofundir en cadascun dels drets i gaudir de les noves i polièdriques visions que aporta aquesta relació amb les diferents arts.