Amb data 2 de març, els mitjans de comunicació ens portaven a la memòria que aquest dia es compliren cinquanta anys que el règim del dictador Franco va assassinar Salvador Puig Antich, pel mètode macabre i degradant del “garrot vil”, a la presó Model, de Barcelona. Salvador era un jove de vint-i cinc anys d’edat, antifeixista i anarquista que militava en el Moviment Ibèric d’Alliberament, conegut com MIL. En Salvador va ser acusat, el 25 de setembre de 1973, de matar un policia en el portal número 70 del carrer Girona de Barcelona. En voler-lo detenir es va crear una situació confosa de forcejament entre diversos policies. El que realment va passar en aquest indret —segons dades— no se sap, ni se sabrà mai, perquè en les acusacions policials, com en el judici sumaríssim militar al qual va ser sotmès, es van detectar nombroses irregularitats.

Regirant documentació del moment, trobo una informació pertinent de l’època amb caràcter totalment clandestí editat en castellà que es coneixia com a Información Mensual. Fou un òrgan d’expressió interna —durant la dècada dels 70— del Partit Carlista a nivell estatal, i estava repartit per sota mà, enumerat amb el número 33 dels mesos de febrer i març de 1974 (l’esmentada documentació es pot trobar també en internet).

“Sigue el régimen fascista” fou el titular de l’encapçalament. I a continuació, en diversos apartats, feia una descripció amb una crítica puixant contra l’actitud repressiva del totalitari règim franquista, i la necessitat d’una revolta contra aquest sistema dictatorial i de terror.

En una de les pàgines d’aquesta informació, cap al final, i amb aquest anunciat i amb lletres majúscules, posava de manifest el següent: “Ejecución de Puig: una provocación a la  violencia.” Entre altres idees escrites, en el fragment inicial d’aquesta denúncia s’hi podia llegir:  “Con la esperanza  de indulto hasta el momento de la ejecución, permaneció Salvador Puig Antich en su celda de la cárcel Modelo de Barcelona. En un salvaje alarde de fuerza, el Gobierno anunció la ejecución del militante del MIL y el súbdito polaco Heinz [...] Franco y su gobierno hicieron oídos sordos ante las peticiones de indulto que les llegaron desde distintos organismos y personas. De ellas reproducimos la enviada por Don Javier de Borbón Parma al general Franco: ‘Por respeto y el bien de Nuestra patria España, pedimos que sea conmutada pena de muerte que recae sobre Salvador Puig.” (Dom Xavier de Borbó Parma fou pretendent de la dinastia carlina a la Corona d’Espanya).

Per altra banda, cal destacar que també demanaren de manera expressa la commutació de la pena de mort el papa Pau VI i el qui fou canceller de la República Federal Alemanya durant els anys  1969 i 1974, el polític socialdemòcrata i Premi Nobel de la Pau Willy Brandt.

Per sort nostra, la pena de mort avui està a anys llum amb la nostra jove democràcia perquè es pugui tornar portar a terme i, gràcies a Déu, també és lluny d’aquell sistema feixista dictatorial de terror. Per altra banda, i tornant a parlar d’en Salvador Puig Antich, potser s’acosta un altre moment —com ja s’ha esmentat en algun mitjà— per poder parlar d’aquesta injustícia. Sembla que es mou la possibilitat que demanin la nul·litat del judici i es disculpin.