Cada cop que veig la fotografia de l’enyorat Josep Maria Ainaud de Lasarte a la plaça Major de Montblanc, l’any 1988, se’m fa evident la il·lusió i l’impuls amb què es començà a imaginar la festa: Ainaud de Lasarte vingué en representació de la Generalitat a la presentació del cartell del quadre de Maties Palau Ferré, que el pintor aportà per donar suport als inicis de la Setmana Medieval.

Així, amb suports de base, i el treball i la ingent feina que hi hagué al darrere, aquesta festa ideada fructificà i acabà convertint-se en l’esplèndida celebració que és avui en dia. D’aquest manera, cada any, desenes, centenars de persones la preparen, i d’una manera intergeneracional, amb tants i tants joves també vinculats a la festa.

Aquesta realitat és un goig, ja que evidencia l’èxit del relleu generacional que fa perviure els actes, i també és una mostra de la vitalitat de la festa i del seu ampli i llarg futur. Així, enguany, tornarem a transformar la vila i, tal com si féssim un viatge en el temps, ens transportarem segles endarrere per reviure moments i escenes quotidianes de la vila medieval.

El programa, també enguany, està ple d’actes i d’esdeveniments curosament programats i treballats. Per començar, quan un visitant arriba a Montblanc, del primer que s’adona és de l’arquitectura de la vila, les imponents muralles i torres, i, un cop dins de muralles, passeja entre les cases de pedra, els arcs i les voltes de la plaça, les esglésies... Tot aquest entorn és el continent ideal per a tot el contingut històric i cultural que descobrirem dins els actes d’aquests dies.

Llavors, emmarcat en la Llegenda de Sant Jordi, i amb el cavaller i la princesa com a protagonistes, no només podrem admirar la representació de la llegenda, que des de sempre és un dels moments més esperats de la Setmana Medieval, sinó que tindrem gran diversitat d’activitats per a petits i grans.

De fet, Montblanc, com a destinació familiar i cultural, i aquesta festa particularment, compta amb actes tan enriquidors i variats com els dels espais medievals del mercat i la mostra d’oficis, l’escola cavalleresca, el campament del poble, o, ja per als adults, el mercat de vins i caves.

També hi ha espectacles temàtics com teatre d’acció, contacontes i teatre per als petits amb La llegenda de la princesa i St. Jordi. A més, hi ressalta el paper del joglar i el trobador en una programació pròpia.

La Comitiva Reial, la comitiva del poble, la tan esperada i celebrada representació de les Llegenda de St. Jordi, se celebraran entre d’altres actes també ben especials, tornejos, plens medievals, el correfoc, la Dracum Nocte, teatres de cavallers i mercenaris, cantates, danses, o les Nits Malignes, dedicades a la música rock.

Un dels actes més esperats és la majestuosa Comitiva de les 5 cases. Recordo la màgia amb què admiràvem la comitiva de petits i joves, i encara ara de grans: la desfilada solemne, la coordinació de les banderes, els vestits tan ben elaborats, els nobles i el poble, l’alegria i la història... El públic es manté en silenci, concentrat, és una comitiva única.

Durant els propers dies no hi faltaran presentacions de llibres i contes, conferències, xerrades i tallers històrics, l’entrega de la rosa —un altre moment ben esperat, pel que té de simbòlic i llegendari—, les Rondes Trobadoresques, el Sopar Reial, la missa gregoriana, el torneig medieval nocturn.

També, per a qui tingui petits a casa, hi haurà una activitat ben curiosa i emocionant, quan St. Jordi i la Princesa explicaran ells mateixos els contes de la llegenda, a la Biblioteca Conangla i Fontanilles. I així, seguint amb tots aquests nombrosos actes per arribar a la cloenda, la recreació de la coronació del rei Pere el Cerimoniós, que es dugué a terme el 1336.

Una molt bona manera d’acabar la celebració i que, a més, ajuda a viure la història en directe. Veiem, doncs, com un any més a Montblanc s’entrellacen història i literatura, perquè la celebració de St. Jordi, que té lloc arreu de Catalunya, a la capital de la Conca pren una dimensió més elevada, més completa, més màgica.