Els pagesos, ramaders, agricultors i tota la gent del camp han estat capaços que se’ls escolti, i que es faci el que creuen que es te de fer per aconseguir un just reconeixement de la seva feina i tot el que comporta portar al mercat els seus productes.

Segurament la forma de fer-ho ha estat criticada per molta gent que ha sofert les conseqüències de les aturades i talls de vies de comunicació, però el fi justifica els mitjans, va dir un vell polític italià.

Un altre problema que ens afecta a tots és el judicial, aquestes cúpules antagòniques amb la realitat, que encara tenen el pas canviat amb els temps que vivim.

Aferrats a l’arraposa i desfasada antiga manera d’actuar, buscant treure delictes i acusacions on només hi ha un crit de voler ser qui som; dominats per la força, xafats per totes les lleis que ens fan anul·lar la nostra identitat, i prement tots el cordills possibles, i aguantem i resistim, però crec que tenim de treure els “tractors” al carrer sense tants miraments.

Gent enganxada a poders caducats i normes fora de context avui. Jerarquies que no són acceptades per ningú amb esperit crític. Cúpules vives i sagnants de la vella guàrdia i que es recreen encara en antigues persecucions.

No volem ser un poble oprimit ni doblegat, no podem acceptar aquesta condició, tenim prous actius per ser qui som, i defensar davant de tot ser lliures.