L’any 1944, a Cantonigròs, en ple genocidi lingüístic, se celebrava el Concurs Parroquial de Poesia. Joan Triadú i Jordi Parcerisas en foren els impulsors, sota la col·laboració del senyor rector de la parròquia de Sant Roc, Mn. Feliu Vila, i la protecció del senyor bisbe de Vic, el Dr. Ramon Masnou.

Tals col·laboracions eclesiàstiques foren necessàries, ja que es tractava —com diria el reconegut periodista Agustí Pons en un article— d’una operació de simple supervivència. Un espai paradisíac de llibertat s’hi va desenvolupar, com un acte més de la festa major del poble, celebrada el dia 16 d’agost, en honor del patró sant Roc.

A sota de tan ponderada festivitat literària, acollida per l’humil títol de Concurs Parroquial, s’hi amagà la gènesi d’un projecte —aleshores— de redreçament cultural, en base a la recuperació de la llengua i literatura catalanes de Catalunya. A més a més, se subratllava la consideració de la cultura com un dret primordial de tot ciutadà.

Durant els vint-i-cinc anys que va durar —des de 1944 fins a 1968— s’hi van aplegar els noms dels literats més importants del país. Ja des del seu inici sobresortiren personalitats —entre d’altres— com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. L’esmentat concurs també seria un lloc de trobada propiciada per Triadú amb l’anomenat Grup dels Estudiants de Vic, set seminaristes que més endavant esdevingueren il·lustres preveres: Antoni Pous, Ramon Cortina, Segimon Serrallonga, Josep Junyent, Josep Grau, Josep Maria Riubregent o Josep Esteve. D’alguns d’ells tinguérem la sort —en millors temps— de fruir dels seus notables coneixements.

Una dada important d’infraestructura va ser que els diplomes eren fets a mà i les lectures es feien en públic davant d’un grup reduït de trenta persones, moltes d’elles familiars. Tant al començament com al final, el senyor rector, Mn. Feliu Vila, resava un parenostre i un avemaria amb els assistents i es deia l’àngelus en el moment corresponent.

Malgrat la protecció eclesiàstica, aquestes trobades sempre foren vigilades per la policia. El 1957 Joan Triadú seria interrogat. El 1968, aprofitant el centenari del naixement de Pompeu Fabra, es crearen les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, que esdevindrien en temps futur com la substitució del Concurs Parroquial de Poesia. Concloïa, així, aquest certament literari que havia durat un quart de segle.

Amb data de 3 de juliol de 2021 es commemorava el 75è aniversari del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, amb un any de retard per causa de la pandèmia. I s’inaugurava amb la celebració de l’eucaristia, presidida pel bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, i l’abat de Montserrat, Josep M. Soler.

Mn. Josep Castanyé, rector de Cantonigròs, va inaugurar l’acte, amb la presència de l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà; del president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, i Lluís Cerarols, director dels Serveis territorials de Catalunya, amb una nodrida presència de públic.

Altres personalitats del món literari sustentaren la trobada, com Ramon Pinyol, editor i poeta, o bé el recital de poesia de Blanca Busquets, Carles Duarte i Joan Crosas. Tot seguit, amb la inauguració d’una escultura commemorativa i amb una ofrena floral a la tomba de Joan Triadú, recordant-ne el naixement, va finalitzar la commemoració.