Aquest viatge comença a finals d’estiu de 1976, quan un cotxe amb molts quilòmetres a les rodes ressegueix els tombs del coll de Lilla per endinsar-se a la Conca de Barberà, on arribarà al capvespre. Al seu interior s’hi troben quatre mallorquins: mossèn Joan Sunyer, el matrimoni format per la valenciana Immaculada Nàcher i el compositor Joan Vidal, així com el cronista Miquel Pons, artífex del viatge, que després de descobrir alguns quadres del pintor Maties Palau Ferré a les illes Balears vol conèixer en persona l’artista, per tal d’escriure’n un llibre.

Aquella setmana, amb el pintor cubista, els mallorquins passegen pels empedrats i medievals carrers de Montblanc, visiten la vila roja de Prades i el seu entorn, admiren el monestir de Vallbona de les Monges, copsen la decoració ceràmica de Vallfogona de Riucorb —obra de Palau Ferré—, i també s’apropen a l’emblemàtic monestir de Poblet, precisament a l’hora de vespres, per compartir la celebració litúrgica amb els monjos cistercencs.

Després d’aquest viatge de descoberta d’art, territori, patrimoni i paisatge, al tornar a les Balears, Miquel Pons redacta diversos articles per a la premsa mallorquina en els quals fa èmfasi en l’expressivitat de les dones dels quadres, i en la intensitat dels gira-sols i les síndries pintades a les composicions. Els escrits cristal·litzaran en la publicació del llibre-entrevista Converses a Montblanc amb Palau Ferré (Editorial Ramon Llull, 1977).

El fet és que Miquel Pons Bonet (s’Alqueria Blanca, 1928 – Manacor, 2024), que malauradament ens acaba de deixar aquest mes d’abril, als noranta-sis anys, ha estat tota la seva vida un apassionat del periodisme, la història i la cultura en totes les seves formes d’expressió. Llicenciat en Filosofia i Lletres i catedràtic de literatura va ser, també, biògraf de literats mallorquins com el poeta Blai Bonet i el novel·lista Bernat Vidal Tomàs. Fou col·laborador al llarg de més de sis dècades de nombroses capçaleres com el Setmanari Felanitx, les revistes Lluc i Randa, o el Diario de Mallorca i Estudis Baleàrics. A més, va formar part de l’Associació Internacional de Crítics d’Art i va obtenir diversos reconeixements com el Premi Ciutat de Palma i el Ciutat de Manacor. També, va ser nomenat soci d’honor de l’AELC, i va rebre la primera medalla d’or de l’Ajuntament de Santanyí, població de la qual va ser cronista oficial.

Així, va ser precisament a Cala Figuera, el bell port pesquer de Santanyí, on amb el meu germà vam retornar-li la visita l’any 2014, gairebé quaranta anys després d’aquell inspirador viatge al Camp de Tarragona, sobre el qual havíem sentit parlar els nostres avis. Allà, en aquella casa atapeïda de llibres situada al municipi més meridional de Mallorca, Miquel Pons ens parlaria de llocs, fets i persones que havia conegut durant la seva trajectòria, sempre amb aquella vocació d’interessar-se per la música, per la creació artística i les lletres, de Cotlliure a Formentor, i de Llíria a Inca.

Entre molts altres noms, Miquel Pons havia gaudit d’una llarga coneixença amb el filòleg manacorí Jaume Vidal Alcover, que a partir dels anys setanta s’instal·laria a Tarragona, on impartia classes de literatura a la universitat. També, Pons valorava les pintures imaginatives de Joan Miró, que des del seu Mont-roig paisatgista havia esdevingut un pont de connexió entre Catalunya i l’arxipèlag mediterrani.   

Ara que malauradament ja no podrem comptar amb les seves converses, rellegirem els llibres i articles de Miquel Pons, l’escriptor mallorquí que va descobrir el Camp de Tarragona a través de l’art.