Fa temps tinc invitats a la terrassa de casa. Cada any per aquest temps entra i surt d’una escletxa d’un cabiró de fusta que hi ha a l’eixida del jardí. És un estornell que hi fa el niu, i és curiós contemplar com va i ve portant petites branquetes i herbes per fer més cofoia la seva llar.

Dintre de poc, observaré com ha augmentat la família en l’escoltar els “crits” de la gent que no paren de demanar teca del caire que sigui, mentre a l’ametller de davant veus el mascle i la femella que no paren per mirar si hi ha “moros a la costa” al temps que porten al bec l’insecte que es cruspiran la mainada del niu del cabiró, tot esperant que la natura els doni el poder de sortir volant quan tot el plomatge estigui llest.

És curiós que cada temporada passi el mateix, ja que des de fa alguns anys venen la parella d’estornells a criar en el mateix lloc, penso que serà segurament per la comoditat del “piset” que no deixen d’acomodar cada any, i també per la tranquil·litat de l’ambient que respiraran en aquella terrassa, i ben mirat també per la facilitat de trobar menjar i aigua propers, o perquè ningú els molesti.

Sigui com sigui, el cert és que tenim invitats que no demanen gran cosa, per tant, benvinguts.