El valor de la premsa local i comarcal és evident, hi trobem el fet de reflectir-hi els esdeveniments propis, ser eco de tot allò rellevant que hi succeeix, crear opinió, valorar les situacions des d’una perspectiva propera i donar més informació i contrast a fets destacats del municipi o de la comarca.

En aquest context, recupero la notícia publicada fa uns dies, on s’informa que el setmanari Nova Conca ha superat els 6.000 lectors. Aquesta és una xifra que posa de manifest la vitalitat d’aquest tipus de premsa. La informació que conté el rotatiu, com tots els de la premsa comarcal i local, com hem dit, seria molt difícil de trobar en d’altres mitjans, per no dir impossible. Així, si aquesta premsa propera no hi fos, hi hauria centenars d’actuacions i fets dels quals no se’n podria ser partícip; i bona part de la població podria tenir una sensació de distanciament de la premsa generalista, on apareixen una altra tipologia de notícies.

Tot i així, quan totes dues premses conviuen, la generalista troba també el seu lloc, explicant tot allò de global que succeeix al país i al món. Totes dues premses, doncs, es complementen perfectament.

L’estudi global d’audiència de la premsa comarcal es duu a terme des del 2018, i en el conjunt de Catalunya s’han realitzat més de 35.000 entrevistes per telèfon, a grups de població que tinguin més de quinze anys. Aquestes dades, aplicades al setmanari Nova Conca, informen que de 20.480 habitants de la comarca, 15.421 coneixerien o haurien llegit el setmanari. Una xifra molt elevada, que en denota la presència, referencialitat i popularitat.

Des del punt de vista de la teoria dels mitjans de comunicació, trobem la teoria de l’Agenda Setting, de McCombs i Shaw, també anomenada de l’establiment de l’agenda. La teoria descriu com els mèdia escullen, de la diversitat d’esdeveniments que succeeixen, aquells que els semblen rellevants, en termes de singularitat, incidència, interès, línia editorial, etc. I, així, estableixen l’agenda d’allò que s’esdevé, allò del que parlarà la gent. Aquesta teoria no fa referència tant a determinar l’opinió que els lectors tindran sobre un tema, fet que és difícil d’objectivar, sinó que se centra a subratllar que l’agenda que triï cada mitjà sí que pot influir directament en els temes dels quals es parlarà, i que els lectors consideraran d’actualitat o rellevants. D’aquesta manera, escollir un mitjà de comunicació és també un acte de confiança que fa el lector. Triar un diari o un altre implica confiar en una línia editorial, en uns valors i en un marc de referència compartit —anomenat també teoria del Framing o de l’enquadrament, en periodisme. I també implica confiar en la selecció d’informació que se’n deriva.

A més a més, cal tenir en compte que la comunicació, en un país, es vertebra des de tota la seva extensió, des de tota la seva amplitud territorial, i cal que des del tots els punts geogràfics se sentin representats i inclosos en la idea global d’espai compartit. Igual que la noció d’espai català de comunicació que va idear i descriure el catedràtic de comunicació Josep Gifreu. Així, en aquest context, també els mitjans locals i comarcals propis en formen una part.

Per tot això, triar premsa local i comarcal és una aposta per la proximitat, per saber què passa al territori, d’una manera que, si no fos així, no hi hauria aquesta informació potser enlloc més. El valor d’allò proper i de la confiança dels lectors en l’establiment de l’agenda i de l’enquadrament de cada mitjà és també quelcom a tenir en compte.

En aquest context, llegim que fa poc va celebrar-se la 42a assemblea de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal a Juneda, el president de la qual és en Francesc Fàbregas, director d’El Vallenc i del Nova Conca. L’assemblea es va esdevenir juntament amb la 16a Convenció de Premsa Local i Comarcal. Esdeveniments com aquests repassen la tasca periodística d’aquests rotatius i en subratllen l’activitat i la necessitat.

Un espai català de comunicació, una premsa local i comarcal activa, tot són peces d’un mateix trencaclosques de vitalitat periodística i comunicativa que celebrem que segueixi endavant.