Ja tenim resultats de les eleccions catalanes del 12 de maig.

Guanya el PSC amb 42 diputats, seguit de Junts amb 35. Això a les 11 de la nit, i a punt de tancar l’article. Puigdemont ha felicitat Illa, i ara començarà el pactòmetre a funcionar.

Com que moltes vegades, i a l’escriure en un setmanari, explico coses de la setmana, m’hi quedat en el vuit de maig.

Era el dia que Puigdemont, que ha fet la campanya a Argelers de la Marenda, a la Catalunya Nord, feia el míting per les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre.

Al passar l’antiga frontera i accedir a la zona costera de Cotlliure i Argelers, ens trobem amb una gernació i un volum de cotxes descomunal.

Preguntem; oh! És el dia de “Victory in Europa Day”. Se celebra des del 1945, mira, l’any que vaig néixer a la Catalunya de l’Espanya de Franco. Celebrant el dia de la victòria dels aliats sobre el feixisme i el nazisme.

Aquí portem 40 anys de democràcia, però no està en la cultura ni en la genètica d’una Espanya que encara te massa components que fan que no se celebri com a festiu, el dia de la victòria contra el feixisme i el nazisme; perquè aquesta victòria no va ser la del règim que va mantindre el feixisme fins a la mort del dictador, el 1975.

Doncs a França el dimecres dia 8, sumat a la festa religiosa de la Pasqua, estaven gaudint d’un màxim pont.

El míting era a les set de la tarda i ens va donar temps per xafar la llarga platja d’Argelers, de sorra gruixuda, on es van tenir de refugiar, en unes condicions molt precàries, mils de perdedors de la guerra espanyola. Ho tenen present, a la Catalunya francesa, en “el memorial de la retirada”.

Una altra notícia d’aquests dies és la massiva defensa del català a les illes Balears, i davant dels atacs del PP i Vox, ara s’hi ha sumat el rei, que ha donat el títol de real a l’Acadèmi de Sa Llengo Baléà; així, amb aquests accents, a una entitat que nega la unitat del català a les illes Balears i que alimenta el segregacionisme polític, recordant les campanyes del blaverisme del País valencià.

Així, volen demanar al Parlament que reconeguin aquest suposat parlar balear com a llengua minoritària de l’Estat, i sostingut per Vox, però ni el PP compra aquest relat, i el mateix vicepresident del Govern i ratificat per la Universitat Balear confirmen el català com a llengua pròpia inclosa en l’estatut d’autonomia.

Sort que per contrarestar aquesta burda maniobra l’obra cultural balear i altres van convocar una multitudinària manifestació a Palma, segons foto demostrativa de la setmana passada.  

I sempre el mateix, uns intentant mossegar i els altres defensant i recordant la unitat i identitat de sa llengua; i que sigui per molts anys.

Bé, per aquesta setmana ja en tenim prou. Ara queda la feixuga administració dels escons.

El PSC pot pactar amb Esquerra i Comuns, i sumaria 68 escons. Pot pactar amb Junts i en sumaria 77, i pot governar en solitari amb 42, i anant fent pactes puntuals. Junts i Esquerra Republicana en sumen 55, i també poden fer els seus pactes.

Tot esta per lligar, i ara toca una lenta digestió. Doncs fins la propera.