La catedral de Colònia (Kölner Dom), d’Alemanya, té la forma de creu llatina, com és habitual en les catedrals gòtiques, i dues naus, una a cada costat, per donar suport a una de les més altes voltes gòtiques més airoses del món. Té una interessant història que s’estén a través de molts segles. Les obres de construcció van començar el 1248, encara que fins i tot es remunta una mica abans en un altre versió.

Els fidels hi van començar a celebrar els serveis religiosos en un primitiva catedral a l’època romana. Després que l’arquebisbe Rainald von Dassel hi portés les relíquies dels Reis Mags a Colònia el 1164, la catedral es va convertir en un dels llocs de peregrinació més importants d’Europa i va requerir una nova arquitectura, ja que abans l’havien ocupat esglésies del segle IV; una catedral més antiga que va ser destruïda per un incendi el 1248, i immediatament després es va començar a treballar en la catedral actual, dissenyada en estil gòtic.

El pla de construcció de la catedral gòtica va ser elaborat pel mestre Gerhard de Reil, el qual va modelar la nova església a l’estil d’altres catedrals europees. La pedra angular va ser col·locada per l’arquebisbe Konrad von Hochstaden el dia de l’Assumpció de Maria, el 15 d’agost de 1248. El cor de la catedral també té la distinció de tenir les mides més grans d’alçada i amplada de les esglésies medievals: 144,5 metres de llarg per 86,5 m d’ample, i les seves dues torres fan 157 m d’alt. Fou l’estructura més alta del món fins a la construcció de la torre Eiffel. És la segona església amb les agulles bessones més altes, i referent a la fatxada és la més gran del món.

Amb tot, la seva construcció es va aturar en el segle XV, a causa de la falta de fons i un desinterès general en l’arquitectura gòtica, amb la qual cosa el projecte es va detenir durant segles. El treball de construcció no es reprendria fins gairebé 300 anys després, quan en el segle XIX, la societat va tornar a interessar-se per la història de l’edat mitjana i de l’estil gòtic en general.

En la dècada de 1790, les tropes de la Revolució Francesa van ocupar Colònia i van utilitzar la catedral com a estable i com a graner. El treball de restauració va començar en la dècada de 1820, impulsat pels defensors alemanys del moviment de renaixement gòtic. La seva construcció i reconstruccions finalment va acabar el 1880, quan es va col·locar l’última pedra a la part superior de la torre sud-oest dels ja citats 157 metres d’altura.

La inauguració de la catedral es feu l’any 1880. Al coincidir amb el moment àlgid del Kulturkampf, en els temps en què era alta la desavinença entre l’Estat prussià i l’Església catòlica a Alemanya, feu que en el moment de la inauguració només es fes un solemne “Te Deum”, tot i que hi era present l’emperador Frederic Guillem IV de Prússia.

Durant la Segona Guerra Mundial, la catedral va ser severament danyada pels bombardejos aliats. Va rebre l’impacte de fins a 14 bombes, però l’edifici no va caure. No fou completament destruïda per les bombes perquè la dotaren d’un sistema d’il·luminació que n’advertia la presència als pilots dels bombarders aliats. Malgrat les destrosses, l’estructura va continuar dominant la silueta de la ciutat en ruïnes. L’interior del cor va ser restaurat de 1945 a 1948 i fins al 1956 es va acabar utilitzant-se una nova pedra de lava basàltica.

La nau es veu reforçada per un bon nombre de vitralls del segle XIX. Va ser un regal del rei Lluís I de Baviera. 

L’obra d’art més cèlebre de la catedral és el sarcòfag daurat dels tres Reis Mags, que data del segle XIII i és el reliquiari més gran del món occidental. Tradicionalment es creu que conté les restes dels Reis Mags, almenys els ossos i les robes són de 2.000 anys d’antiguitat. Una altra joia és la Gero-Kreuz, una creu datada als anys 960. És l’escultura més gran i més antiga de Crist crucificat del nord dels Alps. A l’altar major es conserva un sarcòfag amb les relíquies de santa Irmgardis. Altres obres d’art es troben al a la catedral, entre elles dotze campanes medievals. La primera és la Dreikönigenglocke (campana dels Reis Mags), de 3,8 tones, feta l’any 1418.

La catedral de Colònia és de l’Església catòlica. Està catalogada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat des de l’any 1996; és un dels millors monuments arquitectònics d’Alemanya i descrita per la Unesco com una “obra de treball excepcional del geni creatiu humà”.