“Primer els fas seure a la taula llarga que tens al costat de la llar de foc i després poden badar per tot el taller. La taula la tens sempre parada amb vi ranci i fruita del temps, i el terra, ple de llenços guixats, olis i ceres, escampats per aquí per allà. Els interessats ja saben que pintes amb colors molt vius. Dones exuberants, síndries saboroses, trens, toros, muralles i flors de moltes menes”.

Així comença el capítol 64 01 de La dona més pintada (Proa, 2023), l’exitosa novel·la a través de la qual l’escriptor Màrius Serra ha situat el pintor Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) com un dels comptats artistes catalans del segle XX que també formen part de la literatura catalana d’avui.

I de l’art i la literatura, al turisme familiar i cultural. Així, després de l’èxit de la ruta literària “El Montblanc de Palau Ferré” que va tenir lloc el setembre del 2023, en plena Festa Major, en el marc dels itineraris programats per la Setmana del Llibre en Català ha estat un goig que aquest diumenge 19 de maig Òmnium Cultural de la Conca de Barberà organitzés una segona edició de la passejada, coincidint amb les sempre estimades Festes de Sant Maties de la capital de la Conca de Barberà.

En aquest context, al llarg del matí de diumenge, amb en Màrius Serra —autor prolífic dels mots encreuats en català de La Vanguardia, creador dels Enigmàrius d’El matí de Catalunya Ràdio, etc.— vam anar resseguint la trajectòria de l’artista pels carrers i les places de Montblanc a partir de fragments de l’obra de ficció, que ja compta amb 10.000 exemplars, i el seu marc històric, tot fent algunes incursions a la Portentosa Imaginació del Novel·lista, enginy literari que ha captivat lectors de tot Catalunya amb les més de 40 presentacions i clubs de lectura del llibre que Màrius Serra ha dinamitzat aquests mesos arreu de la nostra geografia: de Tortosa a Manacor, i de Reus a Torruella de Montgrí, passant per Andorra la Vella i Brussel·les.

D’aquesta manera, la ruta de Sant Maties va ser en un dia primaveral ple de retrobades emotives, vivències personals i records compartits que van quedar plasmats en la instantània que el fotògraf va realitzar tot just abans de començar, des de la plaça Major estant. I d’allà a la Santa Maria la Major dels records familiars, a la mirada internacional de l’antic convent de Sant Francesc, als grans projectes i els reportatges icònics des del portal de Sant Jordi, a les dicotomies artístiques des de la Mare de Déu de la Serra, fins als elements més característics d’unes pintures que als anys setanta van obrir portades de diari.

I si Montblanc va ser fonamental en la vida de l’artista, també la Vila Ducal és recreada de manera magistral al llarg de les pàgines de tota la novel·la: “Un poble amb plebà. L’únic de Catalunya on el rector manté el títol de plebà. El Maties n’ha pintat les muralles, els camps dels voltants, la fruita i les flors, els homes, les dones i tots els altres protagonistes de la llegenda de Sant Jordi, drac inclòs. Montblanc és la seva matriu, el seu refugi i la seva futura tomba. N’és un autòcton, un home de la terra, i és a la terra on se sent plenament feliç”.

I Màrius Serra afegeix encara: “Montblanc és el seu cap Canaveral, des d’on de tant en tant surt en missió exploratòria a Barcelona, Madrid o París”.

Rutes d’art i literatura pel Montblanc de Palau Ferré!