“El carlí català Josep Borges”, que va morir per la independència del sud d’Itàlia, és un treball d’història que va portar a terme el reconegut periodista navarrès i doctor en història Manuel Martorell arran d’un viatge que el va dur a la ciutat de Nàpols, on va descobrir la seva biografia en una llibreria. Borges, general carlí català nascut a Vernet, poble petit a dins el municipi d’Artesa de Segre (la Noguera), fill d’una família catòlica, va morir afusellat per defensar la independència del sud d’Itàlia.

És considerat actualment, en aquesta regió, un heroi gràcies a la defensa del que fou l’antic regne de les Dues Silícies, amb capital a Nàpols. Una lluita que es va generar no tan sols contra la unificació d’Itàlia, sinó en recuperació de la seva identitat i dels seus valors com a poble.

Fa més de vint anys que els italians del sud li dediquen homenatges anuals. Tals remembrances portarien Martorell a haver d’assistir a un d’aquests, el 21 de maig d’enguany, en un institut de la ciutat de Tagliocozzo (província d’Aquila), indret en el passat on foren presos Borges i els seus.

Fins avui, els mateixos catalans no hem sabut de la seva existència. Si bé se sabia la seva participació en les dues guerres carlines, la primera coneguda com a Guerra dels Set Anys (1833-1840) i la segona la dels Matiners (1846-1849), per tal d’impedir que la burgesia liberal —amb tals guerres— destruís la forma de vida comunal i tradicional basada en la religió, no seria fins al 2022 que el nostre historiador Manuel Martorell ens ho donaria a conèixer.

De Borges, després de passar per uns quants exilis a França i de fer algunes feines per sobreviure, tenim notícies seves vers el setembre de 1861, quan amb uns quinze carlins catalans va arribar cap al sud d’Itàlia. Aquest militar carlí es va unir en la lluita dels briganti, grups considerats bandolers, amb una guerra de guerrilles, molt reprimida de manera bàrbara per les tropes de Garibaldi. I alhora va aturar el projecte unionista d’una burgesia liberal instal·lada al nord que els empobria, dissolia les seves institucions i abandonava la seva economia. La regió fou ocupada militarment, fet que la convertí en una vertadera fàbrica d’immigrants.

Set generals piemontesos perseguiren i combateren Josep Borges i els seus durant tres mesos. Va recórrer més de mil quilòmetres, fins que la mala sort se li feu present, va ser fet presoner amb els seus i afusellats per l’esquena en una execució col·lectiva, amb data 8 de desembre de 1861, en el mateix any de l’arribada. Una gesta curta, portada a terme per un home de tant coratge, va provocar una forta indignació per tot Europa i avui se’l considera un heroi i se li rendeixen homenatjats anuals, tant per partits de la dreta com de l’esquerra.

Manuel Martorell va publicar vers la primavera del 2022 un llibre més complet sobre Borges, en castellà: José Borges, el carlista catalán que murió por la independencia del sur de Italia. Una obra que ens porta a aquella Europa de les revolucions burgeses que se succeïren a mitjan segle XIX en la construcció d’un estat liberal, versat entre altres raons i sobretot en l’unitarisme i centralisme.